diumenge, 19 de juny de 2011

THE HUMAN LEAGUE - The sound of the crowd (Live TV 1995)

18/06/2011:

Amb el moviment dels Indignats, al qual dono suport totalment, els independentistes catalans, si més no, un grup important (tant debò, no sigui la majoria) estan patint un atac de banyes important, i a sobre, crec que pateixen d'una manipulació feta des de Espanya, per tal que l'independentisme català no tregui profit d'aquestes mobilitzacions, i fins i tot, allunyar-lo de la societat, reduint-lo a un petit guetto dins de la panorama polític català. Fins hi tot, em alguns casos esgrimeixen les mateixes argumentacions que utilitza “Intereconomia” per desacreditar a aquesta mobilització ciutadana. És curiós, però sobre el fet de violència del passat dimecres al Parlament de Catalunya, si enlloc d'indignats, la manifestació hagués estat d'independentistes, no s'haguessin cregut gens les paraules del actuals “propietaris” de la Generalitat, i parlarien de manipulació informativa. Però com molts d'ells estan, des del meu punt de vista, encegats per una vena que els hi han posat els espanyols, doncs ara es creuen del tot als membres de la coalició dependentista i col·laboracionista de CyU, que són els que ens manen o a altre polítics. Ho he intentat explicar millor aquí.

La veritat és que l'independentisme català, des de fa uns anys, enlloc d'escoltar els clams populars, vol fer un exercici de auto exclusió de la resta de la societat. Una part de l'independentisme català no vol escoltar el so de les multituds. I això em porta a The Human League, que van tocar al Sonar el passat divendres, i jo no vaig poder escoltar la seva cançó, The Sound of the Crowd. Encara que a diferencia de molts, he sentit molts cops “the sound of the crowd”.

The Human League són per mi un dels grups que més m'han influenciat en la vida. No són uns constructors de grans peces musicals, ni les seves lletres són d'aquelles que et fan pensar (tot i que en tenen alguna) però si són constructors d'unes magnifiques i senzilles cançons pop amb una instrumentació Tecno-pop. Així doncs per mi ha estat una gran decepció, no poder anar al concert. Per mi, és com si un vell amic de tota la vida, ve per veure'ns i li dic que no puc anar i deixo passar una oportunitat d'or, ja que és molt probable que sigui la última oportunitat de veure'ns. I tot per culpa de la crisi. I a sobre, escric d'ells tard. Em mereixo unes quantes “fuetades”.Penjo la cançó the sound of the crowd, en un directe de l'any passat a Vienna, i suposo que si fa o no fa, és el que hagués pogut veure el passat divendres si hagués anat al concert. Per cert, avui hi ha una manifestació sobre el moviment d'indignats, a la qual no puc anar, pels mateixos motius que al concert de The Human League, i tant debò, alguns escoltin el so de la multitud.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

15/07/2012:
Finalment he hagut de canviar el vídeo de la cançó, ja que el que havia posat, l'han retirat. En el seu lloc, he posat un de la mateixa cançó, però en un directe televisiu de l'any 1995. 
Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.
ANY: 1981
Àlbum: Dare!


















ANY: 1995

2 comentaris:

btretze ha dit...

A aquest tampoc hi he pogut anar i em sento una mica com tu, com d'haver deixat passar l'oportunitat.

En el meu cas, per això, no es tractava d'un vell amic, sinó que hagués estat una nova amistat. Llàstima.

música: ni temps ni espai ha dit...

Tu potser te'n penediràs, però jo tindré remordiments de consciencia la resta de la meva vida. Sniff (no et faig pena?) :)