dimarts, 5 d’abril de 2011

KRAFTWERK - Radioactivity (live 2005)


30/03/2011:

Des del meu punt de vista, qui continuï pensant en la viabilitat de la energia nuclear, és que pensa que la vida humana té preu, i el que és pitjor, està disposat a pagar-lo.

No es el primer cop que parlo de la energia nuclear. i ara, amb el terratrèmol i el conseqüent tsunami posterior que ha patit el Japó, doncs torna a ser un tema de debat. Increïblement, torna a ser un tema de debat, ja que segons penso, i des de la meva forma de veure les coses, després del desastre de Fukushima, el debat sobre la utilització de la energia nuclear com alternativa per subministrar al nostre estil de vida el caudal energètic necessari, s'ha acabat. Evidentment Nuclear, NO, gràcies.

Per fer una mica d'història, l'11 de març de 2011, el Japó va patir, més que un terratrèmol, un mare-moto, de 8.9 a l'escala de Richter, i per tant, poques hores més tard, va patir un Tsunami demolidor, que a hores d'ara, entre morts i desapareguts, hi han unes 27.000 víctimes.. Tenint en compte, que el Japó és el país més preparat per aquest tipus de catàstrofes, doncs tots podem estar d'acord, que va ser un terratrèmol important. Apart de les víctimes provocades directament per la força de la natura, aquest moviment sísmic, va “atacar” directament a varies centrals nuclears que més o menys s'en van sortir, excepte una, la que està a Fukushima, que cada dia que passa, pinta que la situació acabarà malament.

És cert que tots els sistemes que coneixem actualment per proveir-nos d'energia són nocius per la nostra salut. Les centrals tèrmiques, i tot allò que es basa el la combustió de combustibles fòssils, omplen l'aire que respirem de partícules que contaminen el medi ambient i a la llarga, segur que perjudiquen a la nostra salut. La energia elèctrica, per ella mateixa potser no contamina massa, però els sistemes que coneixem actualment per obtenir-la, són devastadors per medi ambient, i tots sabem com són de contaminats les piles, i les bateries. I altres sistemes alternatius, avui per avui, costa més els aparells per obtenir energia, que la pròpia energia que generen. Però en el cas de la energia nuclear, és especialment perillós. Les seves deixalles, a diferència de la resta de deixalles provocades per altres tipus d'energia, continuen contaminat durant uns períodes de temps que s'escapen a la nostra capacitat d'imaginació. I les seves centrals, mentre estan en funcionament, són una bomba que si la cosa es descontrola, no és que embruti, és que va molt més enllà del que significa la paraula “contaminar” Directament mata el que hi ha aprop, i deforma (o mal-forma) tot allò que pugui néixer.

Els partidaris d'aquest tipus d'energia, sempre argumenten el mateix. El primer argument és que amb el mitjans tecnològics que tenim avui dia, l'a energia nuclear el l'única que pot abastir d'una forma econòmicament raonable les nostres necessitat de “confort”. Bé, aquest argument, amb el que ha passat a Fukushima, ja no te raó de ser, ja que construir una central capaç de resistir terratrèmols d'aquesta força, faria que el cost d'una central nuclear es disparés.

Un altre argument, és que són segures, gràcies als mitjans tècnics que es posen per fer-les segures. Cosa que s'ha demostrat falsa. Primer hem de comptar amb la negligència i la deixadesa normals entre els humans. I si a sobre hi afegim la cobdícia, el còctel potser explosiu. Ja ho varem veure, per exemple a Chernobyl. Desprès de desastre de la central ucraïnesa, ens havien assegurat que això ja no tornaria a passar mai més, i a Catalunya varem estar a punt de repetir la historia no fa gaires anys.

Però a part de les limitacions humanes, cal tenir en compte altres dos factors. Un es la possibilitat d'atemptats, i si una cosa vaig a prendre al servei militar, és que si algú vol fer una malifeta, mai es pot garantir seguretat absoluta per evitar aquesta malifeta. Vull dir que si algú es proposa atemptar contra una central nuclear, ho farà i ningú pot evitar-ho. Costarà més o menys, però si hi ha la voluntat, no es podrà evitar.

L'altre factor és el de les forces de la natura. Però quina vanitat tenim els humans, pensant que podem ser més forts que la natura? Com és possible que algú que hagi acabat primària, pugui pensar i dir que les coses estan preparades per suportar les forces de la natura? Però és que algú es pensa que som imbecils? I ara espero que siguin una mica prudents, i si tornen a caure amb l'errada de intentar construir una central nuclear a prova de terratrèmols de 8.9 mes el corresponent tsumani, doncs fracassaran, ja que pel simple fet d'haver succeit aquest últim terratrèmol, un d'escala 10, es segur que el patirem. Només és una qüestió de temps, però la natura, sempre acaba superant-se a ella mateixa, per tant, si algú es pensa que pot ser més fort que la natura, que es prepari per un terratrèmol d'escala 12 com a mínim. És clar que un terratrèmol d'aquestes característiques, ho destruiria tot, i no caldria protegir res de la central nuclear. Fer una central nuclear a prova de terratrèmols és utòpic.

Per altre banda, aquest terratrèmol, ha estat important, però des de que es registra la magnitud dels moviments sísmics, aquest és el setè. Per tant, és evident que un terratrèmol d'aquestes característiques, era més que previsible, i si la central de Fukushima no a pogut resistir-lo, no és pel propi terratrèmol, sinó que la vanitat i la cobdícia humana, han fet que no es posessin totes les mesures necessàries, i el que ha passat, només era una qüestió de temps, com malauradament, és molt possible que passi en altres parts del món. I es que posar aquestes infraestructures en mans privades, no es que sigui una temeritat, sinó una certesa que tard o d'hora, davant de qualsevol “imprevist” important, el desastre està garantit.

Així, doncs deixem que les central nuclears es vagin tancant a mida que sigui possible, i millor no invertir ni un cèntim més en una cosa que es veu de lluny que ni és segura ni és rendible (per la majoria. Per uns quants privilegiats, és el negoci del segle) i comencem a invertir en millorar i trobar noves fonts d'energia.
Per tant, repeteixo, des del meu punt de vista, qui continuï pensant en la viabilitat de la energia nuclear, és que pensa que la vida humana té preu, i el que és pitjor, està disposat a pagar-lo.

Bé, sobre el tema de la radioactivitat, qui ha fet una cançó perfecte sobre aquest tema, han estat Kraftwerk. No cal dir rés més. Només cal sentir la cançó. En aquest cas, la penjo en un directe de l'any 2005.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 2005
DVD: Minimum - Maximum

























2 comentaris:

btretze ha dit...

M'ha agradat especialment aquesta part:

"Així, doncs deixem que les central nuclears es vagin tancant a mida que sigui possible, i millor no invertir ni un cèntim més (...) i comencem a invertir en millorar i trobar noves fonts d'energia."

Em sembla l'actitut perfecta. Ara les necessitem, ok. Seguim amb elles, però mentrestant anem mirant totes les possibilitats que tenim per anar millorant.


Sobre la cançó... què dir! M'encanta. És una de les meves preferides. Crec que és el grup que em sap més greu no haver vist mai en directe. Justament ahir vaig estar escoltant algunes cançons seves (casualitat!). N'he parlat poc al blog, a veure si hi torno aviat.

música: ni temps ni espai ha dit...

Doncs, gracies per estar d'acord. No es tracta de ser radical, però si la cosa no es viable, doncs no ho es, i mirem de trobar altres alternatives.

La cançó . . . .doncs com tu, la trobo genial.

I sobre veure'ls en directe . . . .doncs qui sap. Ultimament hi han moltes sorpreses agradables d'aquest tipus.

Jo vaig fatal de temps (fa 20 dies que volia parlar d'això) A veure si em paso per "casa" teva, que tinc a tothom una mica abandonat.
Salutacions.