dimecres, 14 d’abril de 2010

B MOVIE - Switch on switch off

13/04/2010:

Des de que vaig posar l’escrit de B Movie, que tinc remordiments de consciència (suposant que tingui consciència, és clar) I els tinc perquè vaig parlar sobre la cançó “Nowhere Girl” que va tenir un èxit tant brutal, que en certa forma, va assassinar al propi grup. Sembla com si la cançó fos tan rodona i tan perfecte, que la gent pensés que B Movie ja no podia fer re que fos remotament digne d’aquesta cançó.

I que faig jo? Doncs penjo aquesta cançó, reafirmant aquesta sensació tan peculiar. I no és que la cançó no s’ho mereixi, que s’ho mereix, ja que és en realitat una cançó rodona i perfecte, en qualsevol de les versions que he sentit, però seria injust per la meva part, no fer esment dels altres temes de B Movie.

B Movie és molt més que “nowhere Girl”. Bé, no gaire més ja que no tenen una extensa discografia, probablement per culpa d’aquesta cançó, però la que tenen és molt remarcable i pel meu gust exquisida. De fet, aquests dies, he estat escoltant el seu disc “Forever Running”, que vaig comprar fa ...............................més de vint anys!!!! No recordo si de segona mà, o en una d’aquelles ofertes, que si t’emportaves el dics, et regalaven un altre. La qüestió, és que per mi va resultar ser un dics esplèndid, amb varies cançons memorables.

Després de retrobar-me amb aquest dics, me’n penedeixo molt de no anar al concert de B Movie aquest divendres a la Sala Salamandra. B Movie, es mereix que anem a veure’ls.
Penjo un dels seus senzills, “Switch on, switch off”, quasi l’única cosa que he trobat per la xarxa, que sigui realment representatiu d’ells. El vídeo clip, està una mica caduc, però la música, per mi, encara és molt vàlida.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1985
Maxi i Senzill: Switch on switch off




Més cançons i més informació

4 comentaris:

Brian ha dit...

Gracies per donar-me l'oportunitat de coneixer un altre grup del meu pais que no coneixia! I em preguntava, com?

Com podria ser , si dius que Nowhere Girl va ser tan famosa, com no els puc coneixer.
I aqui la resposta - segons Wikipedi aquest single només va arribar al 68 de les llistes d'exit a Anglaterra mentres va ser un exit total a Europa, igual que molts grups de elctro-pop, mes coneguts al "continent" per l'estil que agrada/va molt als discos, que al seu propi pais.
De totes formes, bé, m'ha agradat bastant .

Wikipedia diu: In 1981, they signed to Phonogram imprint Deram and had their biggest UK commercial success when their single "Remembrance Day", which reached 61 in the UK charts. The follow-up single, "Marilyn Dreams", failed to chart.

In 1982, they released "Nowhere Girl", which made the Top 10 in many European countries and reached 68 in the United Kingdom, but there was no follow-up and no sign of an album. The popular webcomic Nowhere Girl was named after this single

música: ni temps ni espai ha dit...

Molt curiós el que expliques. No ho sabia. Donava per segur, que “nowhere girl” hauria estat un èxit total arreu.
Aquests anglesos, que són molt rars. (je, je, je, és conya, eh!)
:)

Brian ha dit...

doncs si!
Arribar al numero 61 o 68 de les llistes és com no existir pel 99% del public ja que només es fan publics els 40 principals quan publiquen o emeten les llistes d'exits.
No son els unics, no sé el perque pero hi ha hagut mes casos de , sobretot, electronic grups que no han calat a casa ...

I al contrari, grups que pel seu estil no han tingut el mateix exit fora que a casa - per exemple, no se si estaras d'acord , pero trobo que els Blur no estan considerats dalt de tot com ho estan a les isles britaniques ?¿

Un altre cas que em ve al cap ara , el Alarm només son coneguts al RU pels seus primers 2 LPs dels principis dels 80, dels quals no he sentit parlar mai aqui, pero aqui sonaven molt a la radio/disco sobre l'any 90 (mentre al RU ja ningu se'n recordavan d'ells).

música: ni temps ni espai ha dit...

Suposo que en el fons és normal, o millor dit, habitual.

Per exemple, tal com dius, els Blur, per aquí no tenen molt èxit, al contrari que Oasis. I la veritat, no entenc per què.

En el seu moment, Duran Duran, eren els reis del món, excepte a aquí, que mai han tingut massa èxit.

Coses del mercat (je, je, je)

Salutacions.