El proper dia 16, podrem veure a l’Hospitalet, un altre reunificació de formacions dels anys 80’s, que han tornat ala escenaris per tot una mica. Estic segur que hi han qüestions econòmiques, però també estic segur que hi ha un intent d’aconseguir l’eterna joventut o fins i tot de Peterpanisme. La qüestió és que aquest cop, seran B-Movie, els que tocaran a la Sala Salamandra, els temes que van enregistrar durant la primera meitat d’aquella dècada, entre ells “Nowhere girl”. Himne entre himnes d’aquella època, ja que va aconseguir posar d’acord a quasi tothom sobre lo bona que era aquesta cançó. De fet no recordo mai a ningú que digués que aquesta cançó no era tan bona, i crec que si algú ho va pensar, mai es va atrevir a dir que era una cançó que tampoc n’hi havia per tant.
Sigui com sigui, per mi, sí era una magnífica cançó, que va ser de les primeres en aquells temps en combinar “modernitat” i guitarres acústiques. Desprès els seguirien altres, però a ells els recordo com uns innovadors en aquest sentit.
Penjo una dels “milers” de versions que ha fet el propi grup sobre la seva cançó, publicada, diria jo, a tots i cada un dels seus discos. Potser sigui la cançó de la historia més auto-versionada.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 1982
Maxi i Senzill: Nowhere Girl
Més cançons i més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada