dissabte, 2 d’abril de 2016

BIGOD 20 – On the run


02/04/2016:


Fa temps que tinc pendent parlar del refugiats, però un dia per una cosa, un dia per altre, vaig deixant que passin els dies. Un dels motius pels que deixo que passin els dies, és per un cert sentit de culpabilitat, i aquest sentiment, encara fa que vulgui amagar-lo encara mes, com si d'aquesta manera el problema, no existís. El cert, és que el problema existeix i la nostra societat no esta actuant com caldria esperar.

El terra, el sol, no te propietari. Tot el món, és de tothom, i ningú té dret a impedir el pas d'altres persones. Però això, sobretot es fa mes incontestable, quan els que volen passar per un lloc, ho fan fugint de l'horror. Si ho fessin amb voluntat de conquesta, en qualsevol de les seves formes, potser tendria una raó de ser, posar parets al camp, però quan es fa per salvar la llibertat personal de pensament i de religió, o per salvar la vida, aleshores no hi ha cap motiu per posar aquests murs a les persones necessitades.

Recordem, que estan arribant a Europa, moltes persones que fugen d'una dictadura militar, d'una dictadura religiosa i de la guerra. Fugen de l'horror i del terror més absolut. Motius més que suficients per fugir. No podem donar l'esquena a aquestes persones.

Cal reconèixer que atendre a totes aquestes persones d'una manera adequada, és difícil. Molt difícil . Però s'ha d'intentar i s'ha de tenir voluntat per fer-ho. Avui dia, no sembla que tinguem la voluntat de fer-ho. Només 3 països occidentals, han complert o superat la seva quota de persones refugiades. Canadà, Alemanya i Noruega ens estan donat una lliçó d'humanitat a tots. Han acollit a més persones de les què teòricament podien acollir. Han acollit a més del 100% de la seva capacitat. A l'altre banda, tenim França amb un 4%, o Holanda i Estats Units amb un 7%, o Espanya amb un 6%. Percentatges miserables que diu molt d'aquests països. la qualitat humana. Espanya hauria d'haver acollit a unes 16,000 persones, i nomes n'ha acollit 854. El pitjor de tot, es que Catalunya s'ha pronunciat en que podria acollir unes 4500 persones, quasi el doble del que seria la seva quota en cas que fóssim independents, però els espanyols no ens deixen fer aquest acte d'humanitat i que ells sembla que no estan disposats a fer. Ni ajuden ni deixen ajudar.

Bé, tornant a l'important d'avui, és intolerable l'imatge que estem donant com europeus, i lamentable veure algunes fotos que semblen fetes a l'Auschwitz de la dècada dels 40 del segle XX, però no. Són fetes a l'Europa d'avui.

Aquestes persones només necessiten refugi, mantes menjar, i sobretot dignitat i solidaritat. Tampoc acabo d'entendre quin problema hi ha en acollir a aquestes persones d'una manera calculada, ja que com tothom, són persones que aportarien la seva força de treball (intel·lectual, acadèmic, manual mecànic, assistencial etc) i al mateix temps, tenen unes necessitat que cobrir, amb lo qual crearien mercat i en conseqüència, llocs de treball. L'únic motiu per no acceptar-los, és per por, per racisme, per ignorància i pel pitjor de tots, per voluntat de fer-ho.

La cançó d'avui és “On the run”, de BIGOD 20. És obvi perquè he escollit aquesta cançó.




Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1992
Àlbum: Steel works!


ANY: 1992
Senzill: On the run