dimarts, 29 de març de 2016

LENNY KRAVITZ – Are you gonna go my way?


29/03/2016:

El passat dijous 24 d'abril, va morir en Johan Cruyff. En Johan Cruyff era una d'aquelles persones especials en tots els aspectes, que no pot deixar a ningú indiferent que hagi sabut de la seva existència. Sense cap mena de dubtes, era un paio llest. Molt llest. Era tan llest que va aconseguir una cosa molt difícil d'aconseguir. Va enriquir el seu entorn, i per entorn, vull dir a tota la societat, enriquint-se el mateix. Ningú pot dir, que tot i haver-se enriquit ell, ha enriquit a tota la societat. No sembla que hagi tret d'allà, per posar-ho a un altre lloc. Ha fet creixer tot allò en el que ell va participar.

És cert que ell no ha tingut mai problemes econòmics des de que va ser jugador de futbol professional, però al mateix temps, la seva aportació a la societat es descaradament positiva, tot i no ser un sant. Vull dir, que tampoc podem dir d'ell que hagi estat una persona caracteritzada pel sacrifici. No va ser una persona sacrificada que renunciava a tot per tal de fer el bé per allà on passava.

Concretament, la seva aportació al Barça és vital. Segurament ha estat la persona més important del Barça. És cert que el va construir sobre el que altres havien construït, però la seva tasca ha esta fonamental per fer del Barça una referencia mundial. Ell va dotar de personalitat al Barça, afegint unes gotes d'allò especial que tenia en Cruyff. També és cert que ell no va acabar la tasca, però si que va deixar el camí marcat, perquè altres acabessin allò que ell va iniciar.
A part de fer les coses d'una manera especial, de la seva manera, va afegir un caràcter optimista i valent al Barça. Cosa que era imprescindible per tal que les seves maneres de fer, donessin resultats desitjats.

I agradi o no, el que va fer al Barça, també s'ha de traslladar al Catalunya. És cert que en un altre magnitud i intensitat, i que potser no s'han trobat del tot les persones que haurien de seguir el seu esperit optimista i emprenedor. Ens fa fer perdre por, i ens va donar l'oportunitat de creure en nosaltres. I va fer mes el que molts esperaven. Cal tenir present, va ser el primer capità del barça en lluir la senyera, al braçalet, i el seu fill Jordi, és el primer Jordi oficial. Fins aquell moment, tots eren Jorge. Són coses petites i sense massa importància, però no són coses intranscendents.

En Johan Cruyff tenia el seu estil. I va ser fidel a les seves idees i a les seves maneres, sempre, petés qui petés. És per això que he escollit aquesta cançó. Perquè mostra com era en Johan Cruyff. Ell feia les coses a la seva manera, i si no podia ser, marxava. I li va anar bé,

Descansi en pau, i moltes gràcies, per fer-nos millors.



ANY: 1993

Àlbum: Are you gonna go my way
CD Single: Are you gonna go my way