diumenge, 3 d’agost de 2014

THE HUMAN LEAGUE – Things that dreams are made of


02/08/2014:


En el meu últim escrit ( ja fa molts dies. Estic una mica mandrós i ja ho explicaré) parlava de la “república española” i tres dels comportaments que aquesta provoca entre algunes persones. Deia que la “república española” treia a llum la hipocresia espanyola, la ingenuïtat catalana, o la estupidesa catalana i espanyola. Ja vaig parlar de la hipocresia española i avui parlaré de la la estupidesa catalana i espanyola.

No sé perquè, moltes persones veuen la república com un règim polític que és sinònim de justícia i pau social, on regnaran les polítiques d'esquerra i les dificultats de l'explotació de l'home per l'home, serien tan evidents que la farien pràcticament impossible.
No vull ser aixafa-guitarres, però la república és la república, i les polítiques d'esquerra, són les polítiques d'esquerra. Són dues coses que poden anar juntes o poden no anar juntes. De fet, cal recordar que la França de Sarkozy, la Itàlia de Berlusconi, o l'Alemanya de l'Angela Merkel, han estat, o són repúbliques d'un tarannà força diferent del que anhelen aquestes persones que tan reivindiquen la III república española.

Qui relacionar la república amb les polítiques d'esquerra mirant a la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) o amb la República Popular de Xina, s'equivoca, ja que aquests dos regim no eren ni són d'esquerres per molt que s'auto anomenin d'esquerres, ja que per ser d'esquerres, s'ha de ser democràtic. De fet, governs d'esquerres al món, n'hi han hagut molt pocs o cap. Cuba ho podria haver estat, però la comunitat internacional ja es va encarregar de fer la vida impossible a aquest país, i ha acabat esdevenint un règim polític estrany. Un altre cas podria haver estat el del Xile d'en Salvador Allende, però això també es va tallar de soca-arrel, gràcies a la mà executora de l'Augustro Pinochet, un altre crack de l'autodenominació, ja que era el president del partit democràtic xilè, a part de ser el president de la República de Xile. L'ultim exemple de república d'esquerres va ser la Veneçuela de l'Hugo Chavez, però al comunicat internacional, també s'ha encarregat de desprestigiar-ho tot, i de dificultar-ho tot.

Per tant, la historia ens demostra que relacionar la república amb les polítiques d'esquerres es d'una immensa ingenuïtat. El que deixa entre veure, és que aquesta relació entre la república i les esquerres, més que basada en la realitat, està basada en els somnis d'uns idealistes. Són somnis fet d'anhels i esperances.


The Human League ens explica en una magnífica cançó, “Things that dreamns are made of”, de que estan fets els somnis. Bé, The Human League ens diu que els somnis estan fets de coses més intranscendents que no pas els anhels i les esperances, tot i que coneixent el passat de The Human League, aparentment, força esquerranosos, qui sap......

ANY: 1981
Àlbum: Dare!






3 comentaris:

Eduardo García ha dit...

Estoy de acuerdo contigo.
A la gente cuando le hablas de República, parece que la hablas de Bolcheviques, comunistas y antisistema.
Parece que viene el coco.
Simplemente se trata de el ciudadano eliga al que quiere que lo represente.
Que no por venir de sangre tengas un puesto que, por mucho que se empeñen algunos, las nuevas generaciones, y no tan nuevas, ya peino cana, no lo han elegido.
Y en una república cabe todo, derechas e izquierdas, que republicanos de derechas también los hay, y que no quieren la monarquía también los hay de derechas, aunque no lo digan.
Amigo mío, estamos en un tiempo que los ideales han quedado en un segundo plano. Todo es economía.
Nadie entiende que no te importe vivir algo peor pero en un sistema que uno cree que es mejor.
En fin, si tal como estamos ahora es para echar cohetes, que me lo expliquen bien, porque soy muy tonto.
No me lío más.
Saludos sintéticos.

Eduardo García ha dit...

Bueno, la rapidez me hace cometer faltas de ortografía.
Sorry.

música: ni temps ni espai ha dit...

Perdona que no te haya respondido antes, pero últimamente tengo “problemas” para ponerme delante del ordenador.
Me alegra mucho verte por aquí.
Yo te debo (y a otros) muchas visitas. A ver si encuentro tiempo.

Efectivamente parece que la III República Española sea sinónimo de bolcheviquismo y en realidad no es así. Y me sorprende mucho ver como eso parece una realidad contrastada tanto para la gente de izquierdas como para la gente de derechas.

Soy republicano, pero tengo claro que eso no significa nada mas que democracia. En ningún caso, una república garantiza un gobierno y unas políticas socialmente justas.

Salutacions.
PD: de tonto no tienes ni un pelo, y faltas de ortografía . . . . ¿Donde?