dimarts, 19 d’agost del 2014

GOLPES BAJOS – Estoy enfermo

18/08/2014:


Aquest blog esta en perill d'acabar, i per la mateixa raó de sempre: la falta de temps. Però ara la cosa és diferent ja que hi han dos factors nous que s'afegeixen i que tenen uns matisos prou diferenciadors.

El primer és que passo molta estona amb el joc “Clash of Clans”. És una addicció que realment no és perillosa pel blog, ja que tal com ha vingut, marxarà. El cert és que ara per ara, em pren molt temps pel blog.

L'altre nova raó, sí que és perillosa, i poca cosa puc fer per eliminar-la. La segona raó, és que em faig gran.

Això de fer-se gran, és un procés que comença només nàixer, però que la cosa és posa desagradable a partir de determinats efectes. Primer apareixen canes, cosa que no preocupa massa. La cosa comença a pintar malament, quan notes que el metabolisme es va alentint. La cosa ja fa molt poca gràcia, si ets d'aquells que mai t'han calgut olleres, i de cop no pots passar sense elles. Jo ja he arribat una passa més enllà.

Una cosa clara que demostra que et vas fent vell, és la resistència a la son. Quan ets jove, dorms moltes hores, fins a punts realment increïbles. Jo sé de persones que han dormit 20 hores seguides, s'han llevat per menjar quelcom, i se'n han tornat al llit a dormir unes horetes mes. A canvi, és fàcil que una persona jove, aguanti tranquil·lament una nit sense dormir, i el dia següent, rendeixi perfectament, fins el punt de poder aguantar molt i anar a dormir tard, la segona nit. Quan ens fem grans, això canvia. A mesura que ens fem grans, la resistència al son, disminueix considerablement, i es fa gaire bé impossible passar una nit sense dormir. Quan ens fem grans, la necessitat de dormir, ens fa dormir més sovint, a canvi, difícilment es dorm més de 8 hores.


Doncs això és el que noto que em comença a passar. Durant els últims mesos, pensava que era cosa de la feina, que m'estressava molt, i m'esgotava. Però ara soc de vacances, i després d'uns dies de descans i de desconnexió, noto que això continua. Em poso davant l'ordinador, per escriure o per llegir a blocaires coneguts, i no puc fer-ho perquè se'm tanquen els ulls d'una manera que qualsevol resistència és fútil. De fet, per fer aquest escrit, he necessitat varius dies. Molts dies fa que el volia fer, però no m'hi posava, perquè el son em vencia. I un cop m'hi he posat, he necessitat dos dies per fer-lo i publicar-lo. I pel què fa a les entrades on poso tota la discografia dels grups, fa temps que he deixat d'actualitzar-la. Ja ho faré en un altre moment.

Així doncs, em sembla que les meves paranoies que deixo en aquest diari, poden veure's en perill, sinó de mort, sí de constància i regularitat. Fins no fa gaire, la mitjana era d'una entrada per setmana (no paro de badallar mentre escric això) en els últims mesos, aquesta mitjana a baixat molt, i per tant, no sé ben bé, com acabarà això. Espero poder continuar i recuperar el ritme, tant d'escriptura com de lectura.

La cançó d'avui, m'ha vingut al cap ràpid, i demostra que ja tinc una edat, ja que la cançó té 31 anys (mare de Déu!!!!) La cançó és “estoy enfermo” de “Golpes Bajos”. La tonada de la cançó diu: “estoy enfermo, como envejezco”. Doncs esta clar.


La cançó és molt bona, i és ara que em faig gran, que li aprecio la qualitat (un altre badall) ja que quan era jove, no havia superat certs prejudicis, i vaig DECIDIR, que Golpes Bajos no m'agradaven. Amb el temps, amb la edat, he après a valorar millor a aquest grup, que van fer moltes cançons bones, i moltes coses bones pel pop cantant en castellà.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1983
EP: Golpes bajos




4 comentaris:

Chorbyradio ha dit...

Meu amigo, como decimos aquí, no te preocupes, es algo normal.
Supongo que lo bueno es poder cumplir años.
Mira, yo cuando empecé con el mundo de internet tenía vista de lince, ahora de topo.
Dormía pocas horas pegado al blog y no pasaba nada.
Pasado tiempo pensé a veces en apretar un botón y borrar todo.
No es un trabajo remunerado, pero uno se implica tanto que parece que tiene que ponerse delante del pc aunque no tenga ganas.
Yo últimamente no tengo ganas ni de poner música.
Me lo tomo con calma. Pongo lo que quiero cuando quiero y sobre todo en esta época estival me lo tomo con relax.
Por cierto, gran tema de un grupo que me parece de los mejor de los 80 en el estado.
Saludos sintéticos.

música: ni temps ni espai ha dit...

Meu amigo, veo que sabes de lo que hablo. :) Publiqué la entrada y el sueño me impidió ver que estaba lleno de faltas de ortografía y de sintaxis. La decadencia ha llamdo de forma definitiva a mi puerta (hahahaha)

A mi el tema, ahora que he superado tabues i ni el tiempo ni el espacio son barreras, pienso que este tema y otros de este grupo eran de lo mejor en el mundo.

Salutacions sintètiques :)

Brian ha dit...

Hola!
Pos, sí, ens fem grans! Com tu, necessito dormir "bé" - tal com diuen els anglesos, cada hora dormida abans de mitjanit val per dos! Abans podia estar fins les 4 del mati a reunions de la PDE o fent "feina" meva a casa, pero ja no. Pero no et rendeixes, suposo que de dia no tens temps entre familia i feina, pero segur que algun moment trobaras per deixar-nos algun pensament i cançó, encara que sense la regularitat que voldries tenir. Em passa exactament el mateix. Si t'explico quantes vegades he estat a punt de deixar el blog... però, també m'ha creat una petita adicció i intentaré continuar!
Salut! Brian.

música: ni temps ni espai ha dit...

Brian, veig que entens i saps perfectamente delque parlo. :)