dijous, 15 de maig del 2014

VNV NATION - Gratitude


15/05/2014:



Cada cop que en Ronan Harris, el cantant de VNV Nation, presenta aquesta cançó, "Gratitude”, afirma que aquesta cançó no té cap esperit irònic ni cínic, sinó tot el contrari, i es una cançó de dona les gràcies de forma sincera. Amb aquesta cançó, en Ronan Harris, dona les gràcies a totes aquelles persones que li han posat pals a les rodes, o han tingut una actitud negativa sobre ell. Segons diu, aquestes situacions, són el que l'han motivat i l'han fet lluitar fins arribar on ha arribat.

Jo també vull donar les gràcies sincerament als aficionats del Real Madrid que conec. Sincerament, estava convençut que el Bayern München d'en Pep Guardiola, eliminaria al Real Madrid de la Champions League. Quan el Real Madrid va eliminar al Bayern München, vaig adonar-me'n de la realitat que podria produir-se. Davant dels meus ulls es va fer visible la imatge d'una final de la Champions Leaguew on el real Madrid podria guanyar la “décima” o podria ser que qui guanyés la competició fos en Mourinho.

Per mi en Mourinho és un personatge molt nociu per la societat i una molt mala influencia pels nostres infants. Després de meditar-ho una estona, vaig decidir que en Mourinho no podia ser premiat amb un trofeu tant important com és la Champions League. Això volia dir que sorprenent per mi, volia que ekl Real Madrid guanyes la “décima”.

En menys de 12 hores, de les quals, 8 les havia dormit, i gràcies als aficionats del Real Madrid que conec, vaig rectificar. La fatxenderia, la falta de respecte, la falta de memòria, la eufòria desmesurada i indiscreta fins a límits que evidenciaven molt temps de misèries i humiliacions, que finalment no han servit per que aquesta gent, aprengues a saber perdre i sobre tot a saber guanyar. Així dons, gràcies a aquestes madridistes, he tornat al bon camí, i ja no desitjo que el Real Madrid guanyi la Champions League. Per sort, en Mourinho també va ser eliminat, i d'aquesta manera, no tinc cap conflicte per desitjar que qui guanyi la Champions League, sigui l'Atlético de Madrid.
La cançó d'avui, Gratitude, no té vídeo, i l'he hagut de fer jo. L'hi he posat unes imatges d'una exhibició de karate, simbolitzant la lluita que constant per superar aquests pals a les rodes dels que parla en Ronan Harris. També he posat imatges d'en Christopher Walken, un actor que com pocs, s'ha especialitzat en fer papers de fatxenda.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2011
CD: Automatic




1 comentari:

btretze ha dit...

M'encanta el Christopher Walken i la cançó també. Sempre em posa de bon humor.

Ahir l'Atlético ja va guanyar la lliga (sort que no vaig veure el partit), a veure què fa a la Champions.

Discutir sobre futbol sempre és complicat. Jo tinc un amic que diu que el Pepe no és brut. Ja veus quines coses.