diumenge, 27 d’abril de 2014

INXS – Shine like it does


27/04/2014:


El passat divendres va morir en Tito Vilanova, un ex-entrenador del Barça força peculiar. Va arribar al Barça per la porta de darrera, i amb la seva feina i la seva manera de ser, es va fer molt estimat per tothom. En Tito Vilanova era una persona brillant. D'una brillantor peculiar, que la majoria no sabríem veure i que altres no podríem veure i fins i tot, alguns no van voler veure.

No va ser fins que un altre persona brillant ens el va mostrar, i va ser al costat d'aquesta altre brillantor que varem poder veure la brillantor d'en Tito Vilanova. S'ha de ser molt brillant, per aconseguir que la brillantor del seu company i amic, Pep Guardiola, no t'eclipsi.

Malauradament, la injustícia constant que és la vida, el va apartar del camí que s'havia guanyat per fer que la seva brillantor es fes visible arreu, i per tothom. Just quan semblava que la vida li donava tot allò que li havia negat, finalment la vida li va negar tot. Una crueltat màxima.

Cada dia es produeixen injustícies similars i fins i tot, pitjors, i és quan una persona mediàtica com en Tito Vilanova pateix aquesta injustícia, ens en adonem que aquestes coses passen i som conscients del que tenim, i del fàcil que és que tot s'en vagi

Des d'aquí, voldria tenir un record per en Tito Vilanova i per totes les persones que pateixen malalties que són la expressió directe de la crueltat.

Un altre cosa en la que m'ha fet pensar la mort d'en Tito Vilanova, es sobre a quin costat de la vida som. Vull dir que tot tenim punts foscos i tots ens equivoquem i tots fem malifetes de tat en tant, però altres, viuen en una constant errada d'una manera que sembla n'estiguin orgullosos i tot.
Em refereixo a que hi han institucions que s'han omplert la boca amb paraules com “dolor”, “respeto”, “gran perdida”, però que el seu dia van fer el que van fer, no van demanar perdó i ara ja no hi són a temps. Que es fiquin les seves paraules de condol on els hi càpiga.


La cançó escollida avui, és “Shine like it does”, per ressaltar la brillantor d'en Tito Vilanova i de la gent que pateix aquestes malalties, i d'en Michael Hutchence, el cantant de INXS (els que van fer aquesta cançó) i que també ens va deixar quan la seva brillantor començava a fer-se imparable arreu. En el seu cas, per això, no va ser per una injustícia de la vida, però el fet és que ens va deixar.

Aquesta cançó, forma part d'un disc BONISSIM (Listen like thieves) que també tenia una brillantor que molts no van saber veure. És un dels discos, que més cops dec haver sentit.


Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya. Què en gaudiu.
Que en gaudiu.

ANY: 1985
Àlbum: Listen like thieves