dissabte, 23 de febrer de 2013

VISAGE – Mind of a toy

23/02/2013:


El passat cap de setmana, vaig anar amb la meva filla gran (la petita no va voler-hi anar) a la XI Fira Nacional (haurien de dir estatal) de col·leccionistes de Playmobil. Jo no hi estic gens ficat en aquest món, però sempre he pensat que aquest tipus de joguina, fomenta la imaginació dels infants, i en conseqüència, la seva . . . intel·ligència. Jo, de patit jugava amb ninos i feia grans batalles i grans expedicions pels mobles de casa meva, amb recats de ferits o d'hostatges, i m'hi passava dies amb aquests episodis aventurers i aquests proto-diorames.

Així doncs em disposava a veure amb la meva filla tot un seguit de diorames (escenes creades amb ninos i el corresponen decorat) i mostrar a la meva filla, que hi han altres maneres de jugar. Per primer cop en me vida, vaig poder veure de primera mà, el temps, la dedicació, la passió i les ganes que posen algunes persones en aquestes aficions, i que fàcilment i injustament, són titllades de frikis.

La paraula friki, en els darrers anys, a perdut el seu significat originals i ara ha esdevingut una qualificatiu amb aire burleta per persones amb determinades aficions. Però la veritat és que no acabo de veure la diferència entre una persona que es dedica a col·leccionar Clicks i el que es dedica a col·leccionar cançons i escoltar-les un i un altre cop sense parar, estudiant-les i catalogant-les. O amb el que recopila receptes de cuina minimalista i desprès fan concursos casolans per veure qui de la colla aconsegueix fer el millor sopar. O el que fa fotos a tot el que es mou i al que no es mou, jugant amb llums formes i colors. O el que es passa el dia fent esport, comprant-se roba especialitzada i d'última tecnologia (roba d'última tecnologia?!??!?!?!?!) per fer determinat exercici, i comprant-se mil gadgets per saber la quantitat de calories gastades, el centímetres que a recorregut, i treure unes estadístiques, que sincerament, no acabo d'entendre quina utilitat tenen.

De fet, aquesta afició dels diorames, em va sorprendre, en el sentit que en certa manera, és una mena de forma expressió, fins i tot, artística, ja que a més de veure diorames, més o menys aconseguits, també es podien veure episodis de violència sanguinària . . .

o de sexe , , ,

o de justícia i lluita social . . .

o de lluita nacional.


En definitiva, que amb això del frikisme, podem quedar-nos en la superfície i en riure'ns del que creiem que hi ha, o rascar una mica i veure el que hi ha en realitat, que és més seriós del que sembla, i comencem a reconèixer, que en el fons, els frikis de debò, són aquells que observen la vida, quedant-se en la superfície de les coses, sense aprofundir en res, sent prou estúpids, que fins i tot s'atreveixen a en riure-se'n dels que sí que rasquen la superfície de les coses.

No sé si la meva filla va captar tot el que jo vaig veure i si pot pensar en que hi ha altre maneres de jugar. El temps m'ho dirà. Però em va quedar clar que ella s¡ho va passar bé, i jo no vaig perdre el temps.

I parlant de joguines, doncs em dona una oportunitat d'or per parlar d'una de les meves cançons preferides i un dels meus vídeos preferits (de quan els vídeo-clips tenien una raó de ser més enllà de ser purs i simples anuncis publicitaris) És tracta de “Mind of a toy”, de Visage. Un dels grups que van fer que jo fos un “friki” dels que col·leccionen cançons, les escolto un i un altre cop, les estudio i les catalogo. Cançó i vídeo clip esplèndids, que per cert, complirà 33 anys (Què gran que em faig)


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1980
Àlbum: Visage

ANY: 1981
Senzill i Maxi-Single: Mind of a toy







3 comentaris:

chorbyradio ha dit...

Siento no entender todo completamente, pero me quedo con dos cosas.
Ser coleccionista me parece estupendo.
De lo que sea.
A mí me gusta coleccionar discos.
Es una aficción y da la sensación de que ahora se te quedan mirando como un tonto cuando dices que colecciones algo.
¿Para qué?
¿No te ocupa espacio?
Sí, ¿Y?
Pero también te ocupa espacio mental para relajarte y distraerte por unos momentos de lo que hay a tu alrededor.
Sirve de terapia.
Claro que es algo que parece que también nos quieren ir quitando desde hace años.
Si no ves todo el rato la tele, o no estás colgado en las redes sociales, o mandándote "Wasavis", parece que "pierdes" tu tiempo, si limpias vinilos, si haces maquetas, o si ordenas tu colección de playmovil.
En fin.
En cuanto al grupo, o disco y tema concretamente, pues que quieres que te diga amigo mío.
Un Lp que es uno de esos discos de mi vida y la canción también.
Fuera de la imagén de Steve, había muy buenos músicos con muy buenos temas, cosa que en su momento muchos no quisieron ver u oir, pero ahora temas como el que comentas o el inmortal Fade To Grey ya forman parte del referente de grupos actuales.
¿Y el vídeo?
¡Quedé con la baca abierta cuando lo vi por la tele!
(sí, ese aparato que, aparte de basura, hace años se usaba para promocionar música).
Perdón por liarme.
Saludos sintéticos.

Brian ha dit...

Natros hi vam poder anar l'any passat, i ho vam passar de meravella - tota la familia, la meva dona, fill i filla, i una altra familia d'amics. Ells ens van invitar a passar un capdesetmana a Barcelona pensant que voldriem anar als llocs tipics de turisme, i els vam dir que haviem vist aixo anunciat i ho voliem vore! Si el presssupost i l'agenda ho hagues permes, avui també hi hauriem tornat.
Com dieu, tot el meu respecte per la gent que tene objectius, aficions, intereses en la vida :)

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola chorbyradio.
Coleccionar cosas, creo que es importante, y en el fondo, nos enriquece a todos, si ademas estas coleciones se hacen públicas, y si encima pretenden influir positivamente en la sociedad, pues mejor.
Por cierto, ¿funciona el traductor?
Y Visage y sus primer disco, fueron muy influentes en todo lo que pasó despues (musicalmente hablando)
A mi, la imagen de Steve Strange que lucia en esa temporada, me gusta mucho, aun hoy y me sabe mal ver que no ha sabido envejecer, y no hace honor a la clase que demostraba en los primeros 80.

Brian: aquestes coses, també fomen part del entorn turistic de Barcelona. No m'estranya que vulgueu tornar. Jo vull fer-ho amb la meva filla petita.

Salutacions.