dilluns, 1 d’abril de 2013

ULTRAVOX – The voice (Live 2010)


01/04/2013:

El passat Divendres Sant, parlava dels concerts que faran conjuntament Simple Minds i Ultravox. No podia deixar passar aquesta notícia sense presentar a aquests dos magnífics grups, puntals de la meva vida, sense presentar-los en directe. Avui, dilluns de Pasqua, li toca el torn a Ultravox. Amb Simple Minds, ho faig fer amb una cançó amb clares connotacions religioses, donat que estem en plena Setmana Santa. Amb Ultravox, faig el mateix, i presento una versió de “The Voice”, en un directe de 2010.


The Voice, és un himne de Ultravox, i ho és per mi. És una d'aquelles cançons que et marquen de per vida. Recordo la sensació després de sentir-la per primer cop. I recordo la sensació després de veure el vídeo clip (segurament el millor vídeo-clip fet mai) per primer cop. També recordo aquesta sensació, el primer cop que vaig sentir la cançó en un enregistrament d'un directe. I finalment, recordo la sensació després de sentir-la, personalment en directe, en el que crec, és l'únic concert que han fet a casa nostra, i pel que sembla, el que faran. Si hi han moltes bones cançons, no n'hi han tantes que es puguin qualificar de la millor cançó mai escrita. Però aquesta va un pas més enllà. Aquesta cançó no només és una de les millors cançons mai escrites, sinó que és una cançó molt especial. I d'aquestes, n'hi han ben poques.

Aquesta sensació que he sentit durant tota la meva vida, és la mateixa que sento actualment, cada cop que sento la cançó en qualsevol dels seus formats. Fascinació. Admiració. Pell de gallina. Una sensació difícil d'explicar. És una cançó que parla d'alguna cosa religiosa. No sabria assegurar ben bé què, però que alguna cosa té de revelació d'un ens superior, crec que no hi ha dubte.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2010
2CD/DVD: Return to eden



2 comentaris:

btretze ha dit...

Amb Ultravox em passa una cosa molt estranya. M'agraden bastantes de les seves cançons, però sempre em costa posar-m'hi.

No acabo de trobar mai el moment i això que tenen temes brutals com aquest The Voice!!!

música: ni temps ni espai ha dit...

és normal. No són de la teva generació, i és natural que donis preferència a lo que és "actual".

Un grup vital per la meva existència :)

Salutacions.