dimecres, 27 de febrer del 2013

KIM WILDE - Cambodia


27/02/2013:

Aquest blog va néixer el dia que va néixer, però es va gestar abans, quan en un altre blog que res té a veure amb la música, vaig posar la cançó “Cambodia” de “Apoptygma Berzerk”. La sensació de posar cançons en un blog em va agradar i pocs dies desprès, vaig posar un altre cançó. De cop i volta, tenia unes ganes boges de posar cançons i vaig decidir, obrir un blog amb cançons, pensant, com pensem els blocaires, encara que sigui de forma inconscient,que tinc coses interessants a dir. Amb el temps, he descobert que això no és així, però d'això ja en parlaré un altre dia (o no!!!).

Fa cosa d'un any, mentre tornava a escoltar “Cambodia” de “Apoptygma Berzerk”, em vaig sorprendre a mi mateix dient que aquella cançó, ja l'ha havia sentit abans, però d'un altre manera. Vaig començar a pensar, i no m'ha acabava de venir al cap, una imatge definida d'aquella sensació de Deja-vu. Finalment, i amb una gran humiliació personal, vaig haver de recórrer a la xarxa, per treure'm del cap aquella sensació tan molesta de tenir un nom o una idea, a la punta de la llengua, però no ser capaç d'articular paraula. Era una versió d'una cançó de la Kim Wilde!!!!!!! Com és possible que no me'n hagués adonat abans!!!!!!

La Kim Wilde era (és) una cantant de principis dels 80, amb una imatge a mig camí d'un punk suau i New Wave, amb una música pop-rock amb instrumentació propera al tecno. Les seves cançons sempre m'havien semblat bones, però ella mai va aconseguir atrapar-me com per comprar material seu, perquè tot i agradar-me les seves cançons, només dues (que recordi ara mateix) m'agradaven especialment (una d'elles, Cambodia)

La Kim Wilde, també va ser un mite eròtic per aquell pseudo-post-adolescent que era jo aleshores. Em tenia fascinat amb aquell tristor perpetua que veia en els seus ulls. Sempre he pensat que aquella noia era molt infeliç. No recordo veure-la somriure mai, ni veure-la amb actitud positiva. Sempre la veia . . . . apagada..En fi, ara, per la xarxa ja es poden veure imatges de la actual Kim Wilde, somrient. Suposo que només era una pose, i la meva “perturbada” imaginació de pseudo-post-adolescent, feia la resta..

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 1981
Senzill: Cambodia

ANY: 1982
Àlbum: Select




6 comentaris:

Karamor ha dit...

Que sepas que no siempre escucho las canciones, suele ser por que estoy leyendo tu blog en algún sitio donde no puedo escucharlas de forma adecuada (a oscuras y a toda caña), pero siempre leo tus artículos.

Siempre tienes algo que decir, y como mínimo tienes un oyente.

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola Karamor.
la entrada d'avui, era per comentar el meu "despiste" amb la Kim Wilde.
gracies per la teva fidelitat lectora (i en altres coses)
Ens veiem.
Salutacions.

Brian ha dit...

Trivia; la Kim Wilde és filla de Marty Wilde un cantant de Rock n roll dels 50. Per aixo, suposo, que també li va costar arrancar la seva carrera, ja que sempre quedava allo de, "clar, si es filla de tal ..." - un problema per els fills i filles de "tal famos" ja que han de mostrar el doble de valor que els altres desconeguts.

música: ni temps ni espai ha dit...

no sabia que la Kim Wilde es una Rosario a la anglesa :)
Salutacions.

btretze ha dit...

Jo sabia que la cançó d'Apop és una versió, però no sabia de qui. De fet, tampoc coneixia la Kim Wilde.

M'agrada més la d'Apoptygma, em dóna molta energia. Aquesta és més lenteta, però maca també!

música: ni temps ni espai ha dit...

La d'apoptygma, és brutal. Probablement per això no vaig caure a la primera que era una versió de la Kim Wilde.
Salutacions.