divendres, 12 d’octubre de 2012

DIE KRUPPS - Fatherland

11/10/2012:

Qui em segueixi, potser se sorprengui quan vegi que una de les coses que més detesto, és el patriotisme i sobretot, als i a les patriotes. Si algú em segueix, pot pensar que jo soc un patriota i que entro en contradicció o que queda clara la meva incoherència. Però és que jo no em considero un patriota, sinó algú que defensa un país que està sent atacat constantment en tots els sentits i que l'únic que demana és poder sobreviure i viure la seva existència en i amb normalitat. Per mi, un patriota és aquell que exalta un fet, del que mai he pogut entendre que algú es pugui sentir orgullós, i molts cops, aquesta exaltació no només és exageradament a favor de lo propi, sinó que porta implícita la negació o la inferioritat d'altris.

Un patriota, és aquell que pensa que els seus (i segur que en realitat no sap qui es dels seus i qui no ho es) tenen quelcom especial que els fa millors que la resta amb coses tant absurdes com el clima, el menjar, la música o l'esport. Un patriota manipula tot el que li cau a prop en benefici de la seva pàtria, i en perjudici de les altres. Enganya i s'auto enganya per justificar no se ben bé què, i de fet estic segur que el patriota tampoc ho sap.

Jo soc d'aquells “patriotes” que ara s'emocionen (moderadament) davant d'un tros de tela amb uns colors determinats, però que estic segur, que als pocs dies que el meu país sigui lliure, em molestarà veure aquelles banderes, que ara tant trobo a faltar. I sobretot, mai he pensat, i espero no pensar-ho mai, que la meva pàtria és millor que les altres.

Avui és el dia que els espanyols dediquen a la seva pàtria, i ja sabem que les espanyols com bons patriotes que són, s'han dedicat històricament a creure's que són una cosa que en realitat no són. Per mi, algú que és un patriota d'un país que no està en perill imminent, és bàsicament, un pallasso, amb tot el respecte per aquest col·lectiu. Però és que un pallasso, és aquell personatge, que alhora fa riure i fa por, i és això precisament el que em provoquen els patriotes.

I sembla que a Die Krupps, els hi passa el mateix, i ho deixen clar en el vídeo de “Fatherland” que és la cançó que avui acompanya el meu comentari. Cançó per altre banda excepcional i que demostra un cop més, el compromís de Die Krupps amb la societat en la que viu.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb el so a tota canya

ANY: 1993
Àlbum: The final option"

Maxi-Single: Fatherland

Fatherland