dissabte, 8 de setembre de 2012

AND ONE – Shouts of joy

08/09/2012:

Tinc la mala costum de sempre arribar tard alhora de fer les meves entrades en aquest blog. Sempre procuro parlar dels grups que m'agraden quan falten pocs dies per que facin un concert a casa nostra. Vaig tan tard, que normalment, faig el comentari el mateix dia del concert, o fins i tot, desprès del concert. D'aquesta manera, la meva intenció de promocionar el concert (en la petita mesura que ho puc fer) queda del tot anul·lada. Aquest cop no vull que passi, ja la setmana que ve, a la Sala Bikini de Barcelona, toquen And One, un dels grans, si més no pel meu univers particular. I no estic exagerant. De fet, si fossin un parell de generacions més vells, probablement diria que per parlar d'ells, ens hem de posar drets. And One és un grup que mai s'ha amagat de les seves influències, i de fet, fa tot el contrari, les fa públiques, n'està orgullós, i les homenatgea constantment, fins el punt, que molts cops, hi ha la gran temptació de dir que és un grup que es dedica a copiar als altres i que en realitat no té personalitat. En realitat, And One és un grup d'una forta personalitat pròpia, tan forta, que es permet aquests luxes constantment, de fer versions dels seus ídols, i fins i tot d'elogiar els discos de la competència. Per mi, només tenen un problema. I és que fàcilment, es copien a ells mateixos.

Des del meu punt de vista, la riquesa instrumental i armónica d'And One, és difícilment superable, fins el punt que quan còpia als seus ídols, i quan dic còpia, vull dir que ni tan sols en molesta en fer una versió, sinó que literalment la copia, la fa sonar millor, molt millor que l'original. No sé com s'ho fa, però agafa els sons de l'original, i posa una “reber” per aquí, un delay “allà”, li afegeix una octava per dalt o per baix, i desentona una mica alguna cosa, i queda tot molt més compacte, més solid, més potent, més consistent. I els seus discos, sonen perfectes, tot amb el seu volum adequat, amb la intensitat necessària, ni més ni menys, i és per això que són capaços de crear moments d'extrema bellesa i alhora, molt contundents i densos, sense ser recarregats. I també saben ser molt sorollosos i “besties”.

Amb motiu d'aquesta visita, intentaré que no passi com altres cops, i li dedicaré la setmana, amb el propòsit de fer 3 entrades en una setmana, totes dedicades a a quest grup. Avui presento el que fins no fa gaire, era el seu últim senzill, “Shouts of joy”, del seu últim CD “S.T.O.P.” que encara he d'assimilar del tot, però que poc a poc, em va captivant. La cançó, com no podia ser d'un altre manera, és plana, densa, i àgil, amb tots els matisos que demanava. En fi, novament, han fet una cançó perfecte. I el vídeo clip, sense ser un desplegament d'originalitat, ja que utilitza recursos molt “sobats” com el “blanc i negre” i la disfressa de peluix, té la seva gràcia, i manté un fil argumental que et fa esperar fins veure que passa al final. Bé, doncs avui comença la setmana d'And one.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2012
Àlbum: S.T.O.P.

Senzill: Shouts of joy

Shouts of joy