diumenge, 29 de gener del 2012

VISAGE - She's a machine

29/01/2012:

Ara fa temps que no deia res, i és que a part de no tenir massa temps, el poc que tinc, l'he de repartir amb una altre de les meves passions, que és la ciència ficció, i per tant dedico part d'aquest temps a veure pel·lícules o sèries d'aquest gènere tan desprestigiat, en molts casos, amb raó.

A finals de l'any passat, vaig veure les dues temporades de la sèrie de “Terminator: Les cròniques de la Sarah Connor”. La sèrie, sense ser una gran sèrie, és una bona sèrie, que té una trama argumental entretinguda i que no abusa en l'excés del fet que com és ciència ficció, tot s'hi val, tot i que de tant en tant, has d'acceptar “pop com animal de companyia”. No és una sèrie on es plantegin grans debats i conflictes ideològics i filosòfic (a part de l'habitual sobre si la intel·ligència artificial pot o no tenir emocions) però entreté.

La serie parteix cronològicament després de la pel·lícula de “Terminator 2”, però a partir de la segona temporada, es desvincula de la trama de les pel·lícules, i segueix el seu propi camí.

La primera temporada va patir (o potser va gaudir) de la famosa vaga dels guionistes de Hollywood, i per tant, és una temporada de pocs episodis, on hi ha poc espai per capítols de suport de la trama principal, i la majoria és dediquen a fil argumental important sense entrar en aspectes secundaris d'aquesta trama, que si bé serveixen per enriquir els personatges i la pròpia trama, de tant en tant, poden avorrir ja que no aporten gran cosa a la historia principal. Això passa a la segona temporada, on a mitja temporada s'entretenen massa en aquest tipus de capítols, tot i que els últims 7 o 8 capítols són trepidants.

La sèrie està bé per la seva trama i té un altre avantatge. I aquest és el final. La primera temporada, acaba de tal manera, que et deixa amb la “ai” al cor i necessites immediatament que et responguin moltes de les preguntes que t'han estat generant, i això no és del tot bo, ja que tal com està el món de la TV, mai es pot estar segur, si la sèrie continuarà o no. Per això em va agradar com va acabar la segona temporada, ja que acaba d'una manera, que et deixa amb ganes de continuar, però alhora et deixa satisfet. Queden moltes respostes al aire, però no en deixa amb la “ai” al cor, de tal manera que vols més capítols i vols que la historia continuï, però amb una sensació de cosa acabada.

Una altre de les coses que m'ha agradat i que m'ha captivat, ha estat el personatge de la Cameron. Potser per la estranya bellesa de la Summer Glau (actriu que interpreta a la Cameron) o per la forma d'afrontar el seu paper de “Robot que fa por”, tenint en compte que és una dels “bons” (fantàstic el diàleg i la interpretació que té amb l'ex de la Sarah Connor, mentres es desfà del “cadàver” d'un Terminator) Probablement el que m'ha captivat, sigui el conjunt de tot plegat.

En definitiva, que m'ha agradat tant, que vaig decidir fer un vídeo dedicat a la Cameron, utilitzant una cançó de Visage. Una cara B que es titula “She's a machine” (Obvi, no?) I si voleu veure la sèrie i les pel·lícules de Terminator en català, podeu trobar-les aquí.

I la veritat és que em sembla mentida que a aquestes alçades de blog, encara no hagi parlat de Visage. Mereixo ser durament castigat per aquesta ofensa al conjunt de les meves grans divinitats musicals. De fet, encara en queden uns quants, i hi he de posar remei. Avui he parlat d'un altre cosa, però algun dia hauré de dedicar-li a Visage tot el temps que es mereix aquest fantàstic projecte musical, que ha fet grans cançons i que gràcies a ells, moltes coses van canviar a principis dels 80.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats i el so a tot volum.

ANY: 1984
Àlbum: Beat Boy


















Senzill i Maxi: Love glove





















3 comentaris:

Brian ha dit...

Welcome back! Je je, jo no he fet cap entrada al bloc al 2012 .. pero ja els faré ...

acabem de vore una pel·li que potser t'agradaràa, doncs. Crec que es diu Serenity, i diuen que ésta basada en una serie de SciFi americana que jo no he vist mai (FireFly?). Esta molt be, entretinguda, "light", i amb la Summer també :)

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola Brian.
Ja veig que últimament estas molt pel Facebook. Ja sap que jo he aconseguit quasi desvincular-me'n.

Ciencia Ficció + Summer Glau? On? (je, je)La veritat es que he vist que es una actriu que treballa bastant i no li falta feina. Firefly es una de les que tinc pendents (em passa com amb la música, que vaig deixant grups per mes endavant, i finalment no els acabao d'escoltar mai) si mes no intentaré veure Serenity. gràcies per la recomanació.

Salutacions.

Brian ha dit...

Crec que t'agradarà!

je je, si, massa temps al Fbook, per aixo em va fer gracia les teves reflexions en un post anterior -

pero no es el culpable, al 100% , del no-blogging per part meu. Per fer una entrada, o 2, al bloc, m'agrada agafar temps i tranquilitat, i no ho trobo per altres motius ..... el facebook no faig mai amb temps, i traqnuilitat, simplement esta alli enxufat eternament mentres treballo al ordenador, cosa que faig sovint. Aqui si que es el culpable, el motiu que no avanço en les feines pel que me paguen ... massa facil, cada 5 minuts comprovar el que s'esta cuinant entre mails, facebooks, tweets ....
... tot plegat, no ajudat amb el fet de que ultimament porto un parell de comptes més del Fbook i Twitter per diferents "bones causes", i acabes invertint una hora només per comprovar el que s'ha dit cada dia :(
En fi, que fariem si no tinguessem ordenador - tocar el piano?

(demà, el bloc reneix!)