dimecres, 16 de març del 2011

JEAN MICHEL JARRE - Revolutions

16/03/2011:

Amb el que ha passat al Japó, sembla que tothom s'ha oblidat del que està passant a Líbia. No vull minimitzar el terratrèmol i el posterior Tsunami que ha patit el Japó, amb la greu situació de perill de contaminació nuclear que s'ha produït, però a Líbia també estan passant moltes coses i moltes tragèdies.

Del Japó, ja en parlaré un altre dia, que també tinc coses a dir. De fet,j o mateix tenia la intenció de parlar avui de la tragèdia japonesa, però m'he adonat de l'oblit en que ha caigut la revolució de Líbia. Aquest oblit general, l'està aprofitant el Coronel Gadafi per guanyar terreny, i esclafar la revolució popular que els libis van començar ja fa varies setmanes, i que en principi, semblava que anava per bon camí.

Però amb la tragèdia del Japó, els mitjans de comunicació de tot el món, han girat l'esquena a la ciutadania de Líbia, i casualment, ha permès als polítics i dirigents occidentals, mirar en un altre direcció, i no prendre decisions sobre la situació de Líbia. I és que en Gadafi, que en un temps va ser l'enemic número 1 d'occident, en els últims anys, ha esdevingut un gran aliat, que segurament permet que el preu del petroli no pugi més del que els dirigents occidentals creuen convenient.
Per molt menys, es va envair Iraq, i els dirigents occidentals, no van tenir masses problemes en inventar-se histories per tal de justificar coses que no es poden justificar. Un altre clar exemple de la hipocresia occidental, és el tractament que es dona a la Xina, que es caracteritza per passar-se per l'arc del triomf qualsevol dret humà, però com permet fer negoci als poderosos, que no al poble occidental, doncs li riem totes les gracies, i mai critiquem les seves actuacions amb els dret humans dels seus súbdits.

Cal recordar que el Coronel Gadafi, és un tirà i un dèspota de cap a peus, que quan li convé, no té cap mirament per esclafar al poble que “lidera” de la manera més brutal i cruenta. Així doncs, no ens oblidem d'un poble que està lluitant per la seva llibertat, la seva dignitat i la seva supervivència diària.

Tampoc caldria oblidar al poble saharàui, que també no fa gaire temps, va ser esclafat brutalment pel regim marroquí, i ja ningú en parla. Em sorprèn enormement, la capacitat que tenim per oblidar-nos de les tragèdies dels altres ( i de les nostres, també)

Amb el tema del que he parlat avui, el tema musical més adient que m'ha vingut al cap, és “Revolutions” de Jean Michel Jarre. Un tema semi instrumental, que per mi, és molt bo, i que sembla que estigui fet per la ocasió.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1989
Àlbum: Destination Docklands (The London concert)





















2 comentaris:

btretze ha dit...

Les coses ens avorreixen de seguida i, a més, sempre és més fàcil parlar del Japó, on han patit un desastre natural, que de Líbia, on has de prendre partit per un bàndol o l'altre.

Igualment, d'aquí uns dies també ens oblidarem del Japó, com també ens hem oblidat de tantes altres coses.

música: ni temps ni espai ha dit...

Doncs mira!!!
Avui, la comunitat internacional ha atacat les forces del Coronel Gaddafi.
Finalment s'ha mogut fitxa!!!
Encara hauré de tenir esperança en l'especie humana.