diumenge, 2 de gener de 2011

BONEY M. - Sunny (Live)


01/01/2011
El 30 de desembre de l'any passat, va morir en Bobby Farrell, el que va ser un dels punts importants per l'èxit de Boney M a finals de la dècada dels 70's , per la seva peculiar forma de ballar i per encarnar d'una manera descarada el prototip més genuí del “Macho man” en tots els seus aspectes.

Era l'”home” amb majúscules, que desprenia sex appeal pels quatre costats, amb pel a pit i amb suor, i amb una veu (falsament) greu i profunda, que tenia el seu harem “satisfet i content” de tenir la “sort” de estar amb ell.

Tant aviat sortia a l'escenari, entre el seu aspecte, la seva actitud, la “seva” veu, i sobretot, el seu ball, era el focus d'atenció total, i en pocs moments, les seves tres companyes, que eren les que portaven el pes de les cançons, aconseguien ser les protagonistes de l'actuació. En Bobby Farrell era el lleó que tenia a les tres lleones que treballaven per ell.

Tot això, alimentat per un excés d'ego, el van portat a un divisme absurd, que va destrossar la seva vida i la de tots aquells que l'envoltaven. Per exemple, la seva actitud amb tots els seus companys el van portar a ser acomiadat del grup i a tenir unes tenses relacions amb tothom. També cal recordar, no sigui que acabem fent d'ell un heroi, que va ruixar amb benzina a la seva dona, i va intentar calar-li foc, pel que va passar dos anys empresonat. A més de ser el prototip de “macho man” (i tots aquests punts, són característiques bàsiques d'un “macho man”) també era el prototip de rock-star amb peus de fang, que un cop s'apaga la llum de l'èxit aconseguit per tots els que formaven la maquinaria de Boney M., va acabar acollint-se als serveis socials d'Holanda, per poder subsistir.

Darrerament, tornava a treballar, explotant l'èxit de Boney M (separat de la resta) i havia aconseguit algun reconeixement per part d'alguns personatges de la música de ball de l'actualitat.

Sempre he fet la broma que quan es parla de Boney M, un es tenia que posar d'en peus, però hi ha una dita, que diu que quan es diu una broma, alguna cosa hi ha que és certa (n'hi un altre dita holandesa que diu que quan es diu una broma, alguna cosa de broma hi ha)

Tots en alguna ocasió hem ballat alguns dels temes de Boney M, dels quals alguns, els considero autèntics himnes i autentiques joies, i que a més de ser un grup de ball i “discotequeru”, no van oblidar els punts foscos de l'actualitat que els envoltava, i van fer algunes lletres que eren més serioses del que ens podem pensar en un primer moment.

La meva primera idea, era penjar “Daddy cool”, que és potser el seu moment més recordat, però finalment, m'he decidit per una versió en directe de “Sunny”, en una versió que van fer d'aquest clàssic, i que per mi, és la més encertada. En record a un monstre de l'escenari, que va formar part un projecte, que va gaudir de més èxit del esperat, penjo aquesta cançó.

Si algú escota aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY:1977
Vídeo: Love for sale concert