divendres, 7 de gener del 2011

JAPAN - The other side of life

07/01/2011:

El passat 4 de gener, va morir en Mick Karn. No és el primer cop que parlo de la mort d'un music, però fins ara, sempre ho havia fet com excusa per posar una cançó seva. Però en aquest cas, és diferent. En Mick Karn per mi era un artista especial. Per mi i per molta gent. Era un dels meus dos millors baixistes del món. Mentre que en Mark King de Level 42 és tot virtuosisme i velocitat controlats, en
Mick Karn era originalitat, diferència, diversitat. De fet, estic segur que qualsevol baixista amb una mica de “cultura”, en algun moment ha volgut imitar al Mick Karn.

Sense saber com era com a persona, estic segur que sense ell, el món ha perdut bellesa, originalitat, diversitat, art, i fins i tot, diria que honestedat. Ho dic perquè sempre s'ha mantingut fidel al seu estil, i mai a cedit a la temptació de baixar el seu nivell per tal d'aconseguir més èxit comercial. Sent com era, un music de prestigi, es va mantenir lleial a ell mateix i no va participar en projectes que poguessin treure brillantor a la seva carrera. Malauradament, com tants altre musics de prestigi, va morir sense el reconeixement popular que es mereixia i amb una clara falta de mitjans econòmics. En molts casos, aquests musics que han gaudit en algun moment del favor del públic, s'han arruïnat per haver dilapidat de forma barroera i estúpida, les grans oportunitats que els hi ha ofert la vida, però en el cas d'en Mick Karn, simplement crec que es deu a la seva honestedat artística, que l'ha fet no ser un producte de masses. Tant debò, el reconeixement que no ha tingut en vida, l'aconsegueixi ara, encara que no ho crec.

Sense saber quin tipus de persona era, també crec que tenia el seu ego una mica desenvolupat, cosa que no només no li retrec, sinó que li agraeixo, ja que un artista, si vol practicar la excel·lència i fer coses realment bones, ha de tenir aquesta dosis de narcisisme que li permet sobresortir i no fer coses que el farien estar entre la mitjania i la mediocritat. Aquest egocentrisme que li suposo, segur que li va portar algun problema, però al mateix temps, també li va permetre fer coses a la música, la escultura, a la seva pròpia imatge, i suposo que en qualsevol aspecte de la vida, que el feien únic, i que personalment, li agraeixo molt. M'ha donat grans moments de plaer, bellesa i sentiment.

De tots els projectes artístics dels que ha participat, el que té mes rellevància, sense cap mena de dubte, va ser amb Japan, grup del que avui penjo una de les seves cançons que més m'han impactat mai, i que considero extremadament trista, i per tant, adient desprès de la desaparició del millor baixista del món. A “The other side of life”, del disc “Quite life” (Disc imprescindible per la vida humana),  en Mick Karn aconsegueix un dels seus moments més sublims, posant-me la pell de gallina quasi sempre que escolto aquest moment, hi que avui, m'ha fet caure una llàgrima. Concretament és a partit del minut 3'10. (el vídeo no és oficial)

En memòria d'un dels meus icones musicals, en Mick Karn, escolteu aquesta cançó amb els llums tancats, el so a tota canya, i sobretot, amb el cor ben obert.

ANY: 1979
Àlbum: Quite life