dissabte, 19 de novembre de 2011

THE SISTERS OF MERCY - Dominion

18/11/2011:

El proper concert (dels que en tinc coneixement) que pot tenir cert interes per mi, és el de The Sisters of Mercy a Barcelona, el proper 26 de novembre, a la sala Razzmatazz.

The sisters of mercy és un grup que a finals dels 80, tenia força prestigi entre el públic de diferents tribus d'aquell temps. Eren els últims dies de les tribus perfectament definides, i on difícilment hi havia espai, de cara a la galeria, per ambigüitats d'identitat d'aquest tipus. Començaven a aparèixer gent que no se sentia còmode en una sola i única “tribu”, i The sisters of mercy va ajudar a aquesta indefinició d'etiquetes, ja que agradava als “Rockeros” i als “Sinistres”. També agradava a cert public de música electrònica i als que anys abans es definien com “New romantics”. Així doncs, per mi, la gran aportació de The sisters of mercy, va ser la de ajudar a que la gent s'alliberes de les etiquetes, i comencés a ser més freqüent la tendència del “Ni temps ni espai”. Aquesta tendència, no sempre és positiva, ja que pot portar al ecletisisme, o a la falta de criteri.

Per la resta de coses, i segons el meu parer, el prestigi de The sisters of mercy, era exagerat, tot i que jo també em vaig deixar “enganyar” per aquest prestigi. Amb el pas del temps, he comprovat com aquest grup, no superava amb massa èxit la prova d'enfrontar-se al pas del temps.

A mi em van decebre força, el dia que els vaig veure en directe (ara no tinc a mà, l'entrada) i esperant un grup poderós, liderat pel seu cantant, amb aquella veu, i aquella imatge, em vaig trobar un cantat petit i esquifit, sense les seves perfectes grenyes, i que es movia menys que el seu peu de micro. De fet, en algun moment vaig arribar a pensar que enlloc de The sisters of mercy, ens havien posat uns maniquís.

Penjo el vídeo-clip de Dominion, una de les seves cançons, que han superat el pas del temps, i que avui encara, em motiva.

Ara tocaria relacionar tot això amb l'actualitat, i dir que no podem permetre que el costat fosc (en forma de polítics subordinats a les grans corporacions) domini les nostres vides com fins ara, i que ens han dut, on ens han dut. Però no vull avorrir, i no ho diré.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1987
Àlbum: Floodland



















Maxisingle: Dominion