dijous, 7 de juliol de 2011

MUSE - Map of the problematique

07/07/2011:
L'andoni Zubizarreta, va ser el porter de Ath Bilbao, del valència , de la selecció espanyola , i sobretot del Barça. A mi personalment no m'agradava molt el seu estil. Els que el varem veure jugar, podem recordar d'ell que no era un porter massa espectacular, però el seu èxit consistia sobretot en saber-se col·locar al lloc adient i així aturar els xuts que li arribaven. El màxim esforç que feia era deixar caure a terra tota la seva alçada per tal d'aturar alguna pilota rassa, però allò d'estirar-se buscant l'escaire per desviar una pilota allunyada de la posició que ocupava, no ho veiem mai.

L'independentisme català, no és precisament Andoni Zubizarreta, ja que a diferència del porter basc, sembla que darrerament l'independentisme català mai està ben col·locat, i sembla que li agrada practicar els esports de risc, en aquest cas convocant una manifestació pel proper dia 9 de juliol, com a recordatori de la massiva manifestació d'ara fa un any. El que passa, és que aquest any és diferent, i no serà el mateix, ja que per diversos motius, de ben segur que no tindrà el mateix èxit d'assistència que la de l'any passat.

Per una banda, tenim que ara mateix, no hi ha cap foc recentment encès i això fa que la nostra rauxa estigui una mica adormida i a la expectativa. Per tant, el que estem fent, és una manifestació perquè toca. Fent manifestacions per “sistema”, correm el perill de descafeinar les manifestacions, de la mateixa manera que hem desacafeinat, sense voler-ho, i amb la millor de les intencions, els partits de Nadal de la selecció catalana de futbol. Si fem manifestacions sense un foc que ens cremi d'una forma explícita i que puguem assenyalar directament, potser el que acabem fent, és posar aigua al vi.

Però sobretot el que no hi ha és la necessitat de fer partidisme polític, i ara a quasi ningú li interessa fer la manifestació. Molts dels partits polítics que l'any passat van participar d'aquesta manifestació, avui veuen amb mals ulls aquesta manifestació, i per tant, la capacitat de convocatòria es veu força reduïda. I és que hem de ser realistes, i sense la participació del PSC i sobretot de CyU, en cap cas, el número de persones que anirà a aquesta manifestació podrà comparar-se amb la del l'any passat.

CyU, l'any passat va utilitzar aquesta manifestació, per desgastar al tripartit, i ara que ja té el que volia, la Generalitat, doncs ja no li cal fer -se el “maxote”. Hem de ser realistes, i tots sabíem que molts dels que eren a la manifestació de l'any passat, d'independentistes en tenen poc, i en el millor dels casos, ho són en la intimitat, i en el pitjor dels casos, ho “són” per enganyar als electors, fent-se passar per una cosa que no són. I sobretot, si la assistència no és significativa, algun molt honorable, dirà allò de “veieu com el poble català encara no està preparat”.

I un altre cosa en contra que té la manifestació aquest any, és el moviment indignat, que des del 15 de maig ha demostrat tenir una capacitat de convocatòria sorprenent, i les odioses comparacions es faran. I sobretot per part dels enemics de l'independentisme, que ràpidament s'apuntaran a la teoria que l'independentisme, és una cosa de quatre radicals.

Això si. El dia després de la manifestació, no ens hem de desanimar. L'independentisme és viu, però potser ara, el millor seria fer-se veure d'un altre manera que no fent una manifestació, que com no sigui un èxit d'assistència, serà aprofitada per tothom per llençar-nos tot tipus d'arguments que l'únic que perseguiran, serà minar-nos la moral. Sigui quina sigui l'assistència de la manifestació, els independentistes, tenim prou motius per ser optimistes.

De totes maneres, si s'ha convocat la manifestació, si s'ha de fer, doncs fem-la i per poc que puguem, anem-hi, però sobretot sense desanimar-nos, que ja tornarem a sortir al carrer massivament d'aquí no gaire.

Per recordar la manifestació de l'any passat, penjo un vídeo que hauríem de veure de tant en tant, ja que és un d'aquells vídeos que en aixeca la moral, quan sembla que les coses no van massa bé. El vídeo, que no és un altre cosa que un seqüència de fotos amb un clar missatge, està molt ben fet, i no es fa gens avorrit. La música que acompanya les fotos, és la cançó “Map of the problematique” del grup Muse. Des del meu punt de vista, una molt bona elecció la que ha fet l'autor d'aquest vídeo, ja que la energia de la cançó, ajuda molt a aconseguir el punt necessari d'augment de moral i fins i tot, diria d'eufòria. Algun dia penjaré aquesta magnífica cançó d'aquest magnífic grup, per ella mateixa, perquè s'ho mereix. (Ho sento, no he pogut evitar aquest nefast “acudit” final)
Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.
ANY: 2006
CD: Black holes and revelations

















ANY: 2007












 




 


2 comentaris:

btretze ha dit...

Jo em vaig enterar de la manifestació per aquí i d'acord que he estat una setmana una mica aïllada del món, però com per no haver-ho escoltat a algun lloc... Molt poca repercusió aquest any.

Me n'alegro que al final hi anés molta gent, jo no m'hi vaig deixar caure, perdo les il·lusions ràpid jo.

música: ni temps ni espai ha dit...

Bé, diguérem que aquest any, no interessava a quasi ningú l'èxit de la manifestació.
De fet, el dilluns no van fer cap esment ni a RAC1, ni a Catalunya Radio ni a COMRadio. Una vergonya. Tenim les tres principals ràdios del país, dominades pels de CyU.