diumenge, 10 de juliol de 2011

JANET JACKSON - Rhythm nation (Live 2010)

10/07/2011:

Doncs ahir es va fer la manifestació en favor de la independència del nostre país (o del nostre poble, com es prefereixi dir) i malgrat tots els inconvenients que s'han posat per par de motes persones i institucions, per evitar la manifestació, o per portar-la directament al fracàs, les conclusions que es poden treure de la manifestació d'ahir, és que aquesta va ser tot un èxit. Reconec que jo mateix no era molt partidari d'aquesta manifestació, ja que pensava que no era oportuna i que ens sortiria el tret per la culata. Per sort, em vaig equivocar.

Segons la organització algú diu que parlen de 40.000 persones, i segons les autoritats, parlen de 13.000 persones. Bé, és segur que ni 40.000 ni només 13.000, però si són 13.000 (que segur que eren més, ja que a que les autoritats tant de la ciutat, com del país, com del estat, volen minimitzar tant com puguin la manifestació) és molta gent. Però sobretot, cal tenir en compte la qualitat dels assistents a la manifestació, que van anar-hi sense seguir les directrius de partits polítics, que volen continuar al govern (PSOE-PSC) o de polítics que volen governar i ja governen (CyU), més d'altres organitzacions, que segur que ha rebut pressions en forma subvencions retallades si donaven suport al esdeveniment (no tinc cap prova d'això, però com soc molt mal pensat, doncs. . . . ) També he trobat a faltar el suport explicit de grans independentistes, que han ignorat totalment aquesta manifestació, sense fer-ne esment des de les seves plataformes mediàtiques i des dels seus perfils facebookeros, twiteros o blogueros autopropagandistics.

Entre aquestes més de 13.000 persones, no hi eren els convergents, que un cop més, han demostrat que són independentistes només quan són a la oposició, i que quan són al govern, el que volen és sobretot, que nacionalment, les coses no canviïn.

Si us plau, no us torneu a creure mai més a la coalició CyU que és descaradament col·laboracionista i dependentista, i no us deixeu enganyar per quatre estelades que ens puguin ensenyar en els seus mitings, o en les paraules dels seus dirigents, que quan parlen d'independència, tenen la mateixa credibilitat que quan el seu amic Aznar, deia que parlava català en la intimitat.

Sobre el PSC, no cal dir res. Sempre és retraten sols i estant en una crisi identitaria (mai millor dit) que els ha deixat en evidència, un cop més. Altres partits i organitzacions que s'han trobat a faltar, desprès és pregunten perquè baixa constantment el seu suport popular. Ahir, sense anar més lluny, tenien l'oportunitat de recuperar credibilitat, i un cop més van deixar passar l'oportunitat de recuperar terreny perdut, i el que van aconseguir, és de ben segur, perdre un altre grapat de vots.

Desprès de l'èxit d'ahir, queda clar que només en cal mirar el futur amb entusiasme i amb optimisme, i que la nació, va al seu ritme, però va. Alguns cops, com l'any passat, anava a un ritme trepidant, i aquest any a un ritme més pausat, però més profund.

I parlo del ritme de la nació, perquè la Janet Jackson parla de la nació del ritme, i com toca el proper dia 12, al poble espanyol de Barcelona, doncs paga la pena parlar d'ella una estoneta.

Del clan Jackson, sense cap mena de dubte, la Janet és la que m'agrada més. Quan la vaig conèixer, em va sorprendre d'ella varies coses. Concretament en l'època que va treure “Rhythm Nation 1814”, ja que feia servir una música amb un ritme descaradament “mecànic”, que acompanyava amb una estètica pessimistament futurista i industrial. També em van impressionar les seves coreografies, sobretot tenint en compte que no soc massa amic de les coreografies, però les seves eren innovadores, amb uns moviments molt robòtics sense imitar un robot, i fent coreografies amb els dits de la mà (Mai havia vist ballar utilitzant els dits de la mà) I em va agradar la seva actitud de voler-se desmarcar de la llarga ombra del seu germà Michael Jackson, però fent-li sempre una picada d'ull de complicitat, respecte i admiració. Suposo que és conscient, que el nom del seu germà, sempre anirà associat al seu.

El que m'agrada de l'actitud de la Janet, és que té tot lo bo del seu germà i re de lo dolent, Sembla que a diferència d'ell, toca de peus a terra, i sap tenir una actitud “escandalosa” sense semblar que no hi toca.

Penjo un directe de la seva cançó Rhythm Nation de l'any passat, on podem veure que amb 45 anys, la Janet Jackson encara té força, però que els anys passen per tots. En altres temps no sé si aniria al concert (actualment, ni m'ho puc plantejar) però sempre tindré un moment agradable pensant amb algunes de les cançons de la Janet Jackson i de les seves coreografies (i he de reconèixer, que físicament, sempre m'ha atret molt)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1989
Àlbum: Rhythm nation 1814


















Senzill: Rhythm nation 1814


















ANY: 2010