diumenge, 24 de juliol del 2011

JAMIROQUAI - Cosmic girl (Live 2010)

24/07/2011:

Abans que la falta de temps em faci passar per alt a més grups que penso que paga la pena parlar d'ells pels seus concerts, vull parlar de Jamiroquai, encara que pensi que encara falten molts dies per parlar d'aquest grup anglès. I quan dic grup, és que Jamiroqyuai és un grup, i no és el seu cantant, ja que molts pensen que Jamiroquai és el cantant del grup.

Jamiroquai toquen el proper dia 31 de Juliol, al Poble Espanyol de Barcelona (algú hauria de pensar en canviar en nom d'aquest espai que té una clara funció tendenciosa) i és un d'aquells grups que sempre he pensat que em podrien agradar si els hi donés els temps necessari. De fet, em vaig comprar, fa molt temps, un dels seus Cd's i encara no l'he escoltat. Però és que sempre he tingut simpatia per aquest grup de música entre disco i funk, i ocasionalment algunes poques gotetes de electrònica.

L'èxit del grup, des del meu punt de vista, és deu a dos factors ben clars. El primer, i el més important, és la qualitat de la seva música, i pel que he sentit dir, la qualitat dels seus concerts. La segona, és el seu cantant, que té una d'aquelles personalitat estrafolàries, i pròpies dels tòpics dels món de la faràndula. El seu cantant s'ha fet famós per varies coses. Una d'elles és la seva passió per la “velocitat”, sobretot pels vehicles esportius de luxe i sempre n'ha fet gala d'aquesta afició. Una segona i més evident, és el seu amor pels barrets, sent aquest amor, un dels trets identitaris del grup, i que ha sabut explotar perfectament. Només veient un d'aquest barrets, ja ens pot situar en l'òrbita del grup, i fins hi tot, una silueta humana amb un d'aquest barrets serveix de logotip pel grup. I la tercera, és la seva peculiar forma de ballar i de moure's, que fa pensar que és una persona amb una especial elasticitat, però fa uns anys, vaig sentir una entrevista del cantant, on deia que els anys no passaven de franc, i la seva forma de ballar li ha destrossat els genolls i ja no es podia moure de la mateixa manera, i s'ha de contenir en els seus moviments. Aquest cantant té una personalitat tant extravagant que és normal, que la resta del grup, li hagin deixat tot el protagonisme (en els vídeo clips, difícilment surt algun altre membre del grup) i ells hagin quedat en segon terme.

Penjo un directe de l'any passat de “Cosmic girl”, una de les seves cançons més conegudes, on es pot veure com són els concerts d'aquest grup en aquests moments.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya

ANY: 1996
Senzill: Cosmic girl


















ANY: 1997
Àlbum: Travelling without moving


















ANY: 2010

2 comentaris:

btretze ha dit...

Jamiroquai m'agraden. Fa anys mon germà en tenia un munt de cds i no em molestava sentir-los des de la meva habitació.

Actualment em segueixen agradant, però em cansen. Potser puc aguantar un cd, però justet. Al cap d'una estona acabo agobiada, sense saber perquè. Així que en petites dosis

música: ni temps ni espai ha dit...

Jo no sé quan temps puc escoltar-los. Un grans èxits segur, però crec que poca cosa més.
Salutacions.