diumenge, 31 de juliol de 2011

LIAISONS DANGEREUSES - Los niños del parque (Live - 1982)

30/07/2011:

Durant tota la meva vida, hi han hagut varies cançons que m'han perseguit (per sort) i de tant en tant me les torno a trobar quan ja quasi no me'n recordava d'ella. Una d'aquestes cançons, és la que penjo avui, “Los niños del parque” del grup alemany Liaisons Dangereuses, i que van passant els anys, i continua essent una cançó influent de la que es van fen versions cada poc temps per diferents grups, i és que és una d'aquelles cançons que es queden a la nostra memòria d'una manera sorprenent.

La veritat, és que a la majoria de gent, se li ha quedat a la memòria, sobretot per la seva lletra que és si més no, rara. La majoria de gent pensa que és una de les lletres més estúpides que s'han fet mai, però jo penso que que és una de les lletres més dures i fortes que he sentit mai. Segons cada versió, la lletra varia i cada grup fa una lletra com li ve de gust (crec que sobretot la canvien, per desconeixement de la sintaxi castellana, ja que la cançó està cantada en aquesta llengua)

"LOS NIÑOS DEL PARQUE"

eins... zwei... drei... vier...

Los niños en el parque
son muy afortunados
van paseando, y sueñan caramelos
a besos y dinero
Los niños y las niñas

Los niños y las niñas
van andando juntos
son afortunados
quien dice son inocentes?

Los niños en el parque
son afortunados
van paseando, y se dan la mano
sueñan caramelos
a besos y dinero

Los niños y las niñas

Pero quien dice que son inocentes?
fumaran cigarrillos, jugaran con bombas de hidrógeno

Per mi, hi ha una evident “justificació” de l'assassinat de nens, ja que el dia de demà poden ser els nostres enemics. Els nens d'avui són els criminals de demà. Un missatge brutal i que fa posar el pels de punta, però que malauradament, la historia a demostrat que és un argument real, i ho hem pogut veure la setmana passada a Noruega, on un boig anti-islàmic i anti-esquerres, desprès de fer esclatar un cotxe bomba al centre d'Oslo, va decidir matar fredament a adolescents simpatitzants del partit laborista noruec, amb l'argument, que matant a aquests adolescents, matava el futur d'aquest partit, que segons ell, era una cosa necessària. Finalment no sé quants en va matar. El número en realitat no és el més important desprès d'esgrimir arguments com els que esgrimia aquest assassí, però crec que van ser uns 60 adolescents, més uns 15 adults.

La gent d'extrema dreta, acostuma a ser així. Aparenten ser persones “decents” i civilitzades, totalment respectuoses amb els seus conciutadans, però de cop tenen uns raonaments que fan fredar. Jo en vaig conèixer un, que era una bellisima persona, però un dia parlant sobre la guerra d'Irak, preguntant-li sobre que en pensava de la mort de nens innocents, em va dir que eren unes baixes lamentables, però necessàries, Poc dies desprès, em va fer el mateix argument, per defensar al general Pinochet i els seus crims.

Tornant a la cançó amb la que he començat aquest escrit, apart de la lletra, té una música que sense ser especialment brillant, sí està especialment carregada de ritme i contundència i no fa gaire, ja vaig parlar d'ella, ja que un dels últims grups que ha fet una versió d'ella, han estat el KMFDM.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1981
Àlbum: Liaisons Dangereuses


















Senzill: Los niños del parque




















ANY: 1982