dimecres, 17 de novembre de 2010

LADYHAWKE - My delirium

16/11/2010

Ara fa un any, comentava que una companya de feina . . . una amiga, ho havia deixat tot per anar-se’n a viure a Austràlia amb la seva parella. Tots dos van començar un camí difícil i incert, però ho van fer amb fermesa i decisió, sabent que els reptes vitals i quotidians serien importats i difícils,

Ha passat un any, i les coses han estat (i estan) difícils, però han anat tirant. I pel que respecte als reptes vitals, doncs sembla que ha estat tot un èxit. No podia ser d’un altre manera, el caràcter d’aquesta amiga meva, fa que aconsegueixi sortir sempre endavant. I si a sobre té l’ajut de la seva parella, un noi força
trempat, doncs encara que costi, se’n surten.

La veritat és que a la feina, trobo molt a faltar aquesta amiga meva, però que hi farem, va decidir fer un gran viatge, en tots els sentits, i en certa forma la envejo. Durant aquest any tant important a la seva vida, un dia va recomanar mitjançant el Facebook, una cançó, que quan la vaig sentir, vaig pensar que era una gran cançó, i avui, celebrant el “nou” aniversari de la meva amiga, la penjo.
Es traca d’una cantant neo zelandesa que diuen que té un aire “vuitanteru”, però és avui dia, i de fet des de fa 20 anys, a mi, tot em sona “vuitanteru”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, I el so a tota canya.

ANY: 2008
Àlbum: Ladyhawke
CD Single: My delirium



















2 comentaris:

Karamor ha dit...

Y tanto que suena a los 80, saludos para ti y para los australianos si ven esta entrada.

música: ni temps ni espai ha dit...

I hi ha alguna cançó feta despres de l'any 80 que no sigui "vuitentera"?
Salutacions per les teves "nenes" . . . . . i per tu també.