Una de les coses que vaig fer aquest passat estiu, va ser anar al Jardí Botànic de Blanes, que desprès de 13 anys vivint a Blanes, ja era hora d'anar-hi i veure un dels jardins botànics més grans d'Europa.
La veritat és que va ser una visita que em va agradar molt de fer, i em vaig fer el propòsit de no esperar uns altres 13 anys per tornar-hi anar. Vaig veure amb tot la tranquil·litat que vaig voler, plates que configuraven uns jardins molt agradables a la vista i al olfacte. Alhora, també es pot gaudir d'uns fantàstics i espectaculars paisatges típics de la Costa Brava.
Paga la pena anar-hi? Doncs des del meu punt de vista, venir des de Barcelona, per exemple per visitar només aquest jardí, doncs potser sigui una mica excessiu, tot i que si ho mirem des d'un altre punt de vista, si que paga la pena.
Ho dic per què hi ha molta gent que ve de Barcelona o de Vic, exclusivament per anar a la platja, o per dinar a la vora de mar. Si això és prou engrescador per venir a Blanes, doncs no hi ha cap dubte, que també ho és anar a visitar aquest jardí botànic.
De fet, ara que ho penso, les persones que venen exclusivament per dinar o sopar a la vora del mar, doncs poden aprofitar el temps i fer una passejada per aquesta magnifica col·lecció de vida verda. Fins i tot, em sembla que hi han dies amb la possibilitat de poder sopar dins del jardí, amb un marc d'aquells que diuen imcomparable.
Si finalment us animeu a anar-hi, recordeu que és millor apropar-s'hi amb transport públic, ja que el parking al jardí, és una "mica" complicat. La línia 3 d'autobus (de tipus carrilet) que el podeu agafar a la Plaça Catalunya, al carrer de l'Esperança o al Moll) us durà fins a la mateixa porta d'aquest jardí de propietat privada, però sense anim de lucre. Els nens, en el pitjor dels casos, suporten prou bé aquesta visita. Les meves filles, per exemple, s'ho van passar bé.
Amb un escrit com el d'avui, ho tinc fàcil, ja que tot em porta en línia recta la mítica cançó de Radio futura, "La estatua del jadín botanico", que a més de ser un vídeo esplèndid, podria perfectament, haver-se estrenat al Festival de cinema fantàstic i de terror de Sitges. El vídeo clip sembla fet expressament per aquest festival, que casualment, se celebra durant aquest dies. I un fanàtic com jo de la ciència ficció, no pot deixar d'esmentar una cosa com aquesta.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 1982
Senzill: La estatua del jardín botánico
Més cançons i més informació.
1 comentari:
Ben trobadad la relació. Feia molt temps que no pensava en Radio Futura. A veure si busco el disc que tenia per a posar-lo. Fa anys em divertien
Publica un comentari a l'entrada