dilluns, 6 de setembre de 2010

VNV NATION - Tomorrow Never Comes & The farthest star (Directes no oficials)

06/09/2010:

Continuant amb el concert del passat divendres, desprès de Faderhead, va arribar el torn de VNV Nation. La espera entre un grup i l’altre va ser sorprenentment curta, i pel que sembla, tot l’esdeveniment, va complir escrupolosament el programa, cosa que s’ha d’agrair.

El concert no em va agradar tant com el primer que vaig veure d’ells, però és que aquest cop, ja no podia jugar el factor sorpresa i per tant, sabia més o menys el que passaria i com anirien les coses. Així doncs, quan tens un molt bon grapat de molt bones cançons, una actitud immillorable sobre l’escenari (algun cop un pel falsa i exagerada) i tens al públic entregat des del primer moment, doncs, només pot sortir un concert rodó. Un exemple de tot això, va ser mentre interpretaven Illusion, una cançó perfecte entre les perfectes, que va ser un dels grans moments del concert, amb una gran comunió entre el grup el públic.

Un altre gran moment del concert, i va ser una sorpresa per mi, va ser durant la cançó Chrome, on el públic es va posar a cantar una de les melodies instrumentals que acompanyen a la tonada, fins i tot, quan la cançó ja s’havia acabat. També cal destacar la complicitat entre el grup i públic a Perpetual. Encara no acabo d’entendre la capacitat de comunicació que aconsegueix aquesta cançó. Com anècdota, dir que segons vaig poder entendre, aquesta “fusió” entre el grup i el públic, va començar a Barcelona quan van tocar aquesta cançó per primer cop a la mateixa Sala Bikini, i em fa gràcia saber, que allà hi era jo, i la veritat és que recordo el moment. Un altre gran moment per mi, va ser quan van tocar Nemesis. Per fi he sentit Nemesis en directe. Ja tinc un objectiu més complert.

El concert se’m va fer curt, però va durar al voltant de les dues hores, ja que van tocar moltes cançons. El repertori va ser l’esperat, sense grans sorpreses, i van tocar tot el que la majoria esperava que toquessin. Sobre la juguesca que vaig fer en l’últim escrit que vaig penjar de VNV Nation, en vaig encertar una mica més del 50% de les que volia que toquessin.

Desprès de sopar, vàrem anar al After Party al Undead Dark Club (per cert, els catalans també existim) on eren els membres de les tres bandes que van tocar a la Sala Bikini, i de fet van arribar abans que nosaltres. Es van mostrar molt assequibles, tot i que el cantant de VNV Nation, en Ronan Harris, ha de marcar als fans, ja que sinó seria insuportable. Particularment, com mai he estat massa mitoman, no vaig perseguir-los per fer-me cap foto (potser hauré de canviar aquesta actitud) Vaig coincidir amb el bateria de VNV Nation, en Mark Jackson, a la barra mentre esperàvem que ens posessin una copa, ell una cervesa, jo un Moskovscaya amb tònica, vaig aprofitar per dir-li en anglès, és clar “Si us plau, el proper cop, hauríeu de tocar Homeward” Va ser el primer i l’únic títol de cançó que vaig recordar en aquell moment. Ell va dir “Ohhhhh l’estimo. Estimo molt aquesta cançó” “OK, Doncs ja saps, el proper cop, la toqueu” “OK. El proper cop” i tots dos ens vàrem somriure. Espero que se’n recordi.

També vaig aprofitar per recordar el meus vells temps de cràpula ballant alguns dels clàssics que van posar, i també alguna cançó que no coneixia, però que estava força bé. Vaig ballar, moderadament, i em vaig prendre dos Moskovscayes amb tònica, cosa que em va suposar agafar un puntet, ja que ara ja no estic acostumant. En definitiva, que el dia va començar fatal, però va acabar molt, molt molt bé. Us deixo amb dues de les cançons que van tocar al concert, enregistrades per en sonoluminus2007, amb una molt bona qualitat de so. Una és “The Farthest star” i la cançó amb la que van començar (obviant la intro) “Tomorrow never comes”

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2010
Tomorrow never comes (Directe no oficial


The farthest star (Directe no oficial)