Ahir vaig anar al concert de Recoil, i la veritat és que estic una mica enfadat amb l'Alan Wilder. Potser de manera injusta, però el cert, és que estic decebut, ja que lo d’ahir no és pot qualificar de concert. Si voleu, és podria dir una performance, però no un concert. Tal com es pot veure a la foto que il·lustra aquest text, el “concert” va consistir en dos senyors mirant les pantalles de tres ordinadors portàtils (i que ningú em vulgui fer creure que feien alguna cosa més, que no m’ho crec) mentre es veia un àudio visual amb música de Recoil, ignorant del tot ( i vull dir del tot del tot) al públic que hi assistia.
És cert que la majoria anàvem per Nitzer Ebb, però sincerament, em feia molta il·lusió veure un concert de Recoil. Si la meva prioritat hagués estat Recoil, m’hagués sentit estafat.
Però també hi van haver coses positives. La primera és que vàrem sentir (que no veure) a la Rosa Torrás, contant fins a 8 en català. Si l’Alan Wilder hagués tingut una mica més d’empatia amb el públic, estic segur que el moment en que es va sentir la veu de la Rosa, hagués estat especial (que s’ho mereixia) enlloc de passar inadvertit completament. La fredor entre el públic i l’escenari, era absoluta.
L’altre moment especial va ser quan en Douglas McCarthy (el cantant de Nitzer Ebb) va sortir a interpretar dues versions de les dues cançons amb les que ha col·laborat amb Recoil, perquè això si, musicalment, el “concert” va ser molt bo. La música que vàrem sentir era molt bona, amb noves versions d’alguns dels temes de Recoil, amb moments veritablement brillants, però ni era el lloc, ni era la forma.
Aprofito per penjar, una de les dues cançons en les que han col·laborat en Douglas McCarthy i Recoil. “Stalker”
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 1997
Àlbum: Unsound Methods
ANY: 1998
Maxi: Stalker
Recoil - Stalker
Més cançons i més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada