No fa gaires dies, un amic meu ha estat pare d’una preciosa nena, i això és per celebrar-ho. Malauradament, el paper del pares dins del món de la música sempre és, o be de repressors intolerants, incapaços de comprendre els “profunds” problemes dels seus fill adolescents, o be d’uns pobres amargats que han fracassat en tot i que no tenen cap tipus d’ambició ni aspiració, vivint en un sense sentit la seva avorrida i miserable vida.
Però malauradament, també hi han casos on el paper dels pares, és realment dolent, ja que els pares també pateixen i també tenen els seus propis problemes, que no sempre saben solucionar, o simplement, no saben conviure amb ells, i és important com els fills reaccionen davant d’aquestes realitats dures. I és igual, amb quines edats ens enfrontem amb aquests problemes, depèn de les nostres circumstancies d’aquell moment concret.
Normalment, quan som petits veiem els pares tal com he descrit abans però també els veiem com uns ens indestructibles que passi el que passi, sempre sortiran en davant, i la veritat es que els pares som tant fràgils com qualsevol. Hi ha una cançó de Nitzer Ebb, que es la que penjo avui, que diu el següent “Baby come to Dady, Dady come to baby”, i això sempre m’ha cridat l’atenció.
Potser no te re a veure amb la estrenada paternitat del meu amic, o potser si, però se que aquesta cançó li agrada, i que intentarà ensenyar a la seva filla la musica que a ell li agrada.
Felicitant novament al meu amic, a la seva companya i sobretot donant la benvinguda a la Katia, penjo aquesta magnifica cançó, que no te res a veure amb ells , però ens agrada, oi, nou papà?
Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.
ANY: 1990
Lightning Man
Més cançons i més informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada