Avui em poso una mica “nyonyo”, ja que el proper diumenge és el dia de la mare. Sí, sí, ja sé que aquest dia és una creació de marketing, però les mares es mereixen un dia de tribut. I sí, sí, ja sé que ahir va ser el dia dels treballadors i treballadores, però és que amb el pares sempre passa igual. “ja ho faré més endavant, ja ho faré més endavant”, i malauradament, hi ha un dia que ja és tard.
Així doncs, avui em poso “sensibleru” i penjo una cançó, que no sé si es pot considerar com “la millor cançó mai escrita”, ja que ha diferència de la resta de cançons que he penjat i que penjaré, aquesta sí té lligams emocionals amb moments i persones de la meva vida.
És una cançó que em cantaven a mi per dormir-me, i jo també se l’he cantat a les meves filles per dormir-les. Som molts els catalans i catalanes, que ens hem adormit, amb aquesta cançó.
L’autor de la música és Joan Costa i la lletra de Manuel Sugrañes, i van fer aquesta cançó als anys 20 del segle XX.
Penjo la versió que n’ha fet en Dyango. No sé com la interpretarien abans, però en Dyango sap tocar la fibra amb aquesta cançó. Malauradament, en aquest actuació, o va tenir un lapsus, o va decidir deixar de cantar un tros, potser el més dramàtic.
Aquest cop, no fa falta que tanqueu els llums, i poseu el so, al volum que us sigui més còmode.
Que en gaudiu.
Nacionalitat: Països Catalans
Web oficial: http://www.dyango.es/
Webs d'interès:
ANY: 1989
Àlbum: Dyango en català
01 - La mare
02 - Romanc de Santa Lucia
03 - Paraules d`amor
04 - L`emigrant
05 - Per tu ploro
06 - Pel teu amor
07 - El cant dels ocells
08 - Les flors de maig
09 - Canco de taverna
10 - La mort de L`escola
11 - Som mes que un club
12 - Entra, fa fred a fora
13 - El gessami i la rosa
14 - Musica, si us plau
15 - Dona cruel, suau,
16 - Hauria estat precios
17 - Amor petit
18 - Als teus disset anys
La Mare
http://www.youtube.com/watch?v=6skzmf8D-PU
El nen és petit
i mig adormit
la mare, se’l mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa sospira.
I vetllant el seu somni amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l’adorm tot cantant-li amorosa.
Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m’ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d’una mare
lo més gran del món
El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brogits
treballa, estudia
I tapant-li els defectes què té
l’aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.
Perdona’m fill meu
però jo t’haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Qui mal t’aconsella
deu ser algun ningú
fes cas d’una vella,
que sols viu per tu.
Veient-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada