diumenge, 20 de maig del 2018

MESH – Who says? (Live at tele-club, 2010)


10/05/2018: “Por la boca muere el pez” o com el politiqueig et pot esclatar a la teva cara.



Des de que es va saber que en Quim Torra seria el President de la Generalitat ocupada però no conformista, li han caigut tot un seguit de crítiques per uns escrits que va fer fa temps. De fet tan si val qui hagués de ser el President de la Generalitat ocupada però no conformista. A qualsevol candidat o candidata, li hagués caigut un reguitzell de critiques similars. És fàcil de fer. A qualsevol que escrigui una mica, si se li volen buscar coses per criticar-lo, segur que se’n troben, nomes cal ser una mica malintencionat, i la resta és fàcil.

Que ho hagi fet C’s o el PP, no m’estranya, ja els coneixem. Lo del Pe eSe Ce, segueix estranyant però ja no ens sorprèn. Jo crec que s’han ficat tant en el fang, que ja no poden sortir-se’n. El PSC és mort, i no són re més que una sucursal del PSOE.

El que sí que em va sorprendre van ser la esfera de PODEMOS/COMUNS, que es van afegir amb entusiasme a aquesta campanya de desprestigi gratuït i indiscriminat, sumant-se fins i tot a la falsa polèmica que els darrers dies s’ha muntat en torn de quins cognoms tenim els catalans i les catalanes i com aquest cognom condiciona la nostra opció política. Tot està pensat per embrutar el nom del President i del independentisme en general amb una pàtina de racisme, xenofòbia i etnicisme. En realitat a estat el bloc del 155, amb la complicitat desmesurada del l’atmosfera Podemos/comuns, els que estan atiant aquesta pàtina racista, xenòfoba i etnicista. És un intent descarat de contrarestar la victòria del independentisme en la opinió pública europea. Repeteixo, del bloc annexionista, no em sorprèn, són capaços d’això i de molt més, però de La “Esquerra de debò”? no m’ho esperava.

Ho dic perquè un cop haguem solucionat i la opressió espanyola, jo seré un fidel votant d’aquetes opcions politiques, i em dol especialment (com altres coses) que els Comuns i els de PODEMOS, facin aquest politiqueig rastrer.

No seré jo qui jutgi a la Elisenda Alamany, per la literalitat de les seves paraules, quan era una ciutadana anònima. Tots sabem el que volia dir, i tots sabem el que no diuen les seves paraules, encara que els malintencionats, burxen per trobar raons on no n’hi han en la literalitat de les seves paraules. Jo també ho he fet. El problema és que ella també va jugar al joc de quedar-se en la literalitat de les paraules de en aquell moment ciutadà anònim Quim Torra per jutjar-lo i condemnar-lo. El mínim que podria fer, és disculpar-se amb ell. La veritat és que em decep, l’actitud dels comuns en tot aquest afer, i nomes 24 hores han calgut per caure ells mateixos en les seves pròpies paraules literals. Han fet politiqueig d’aquell que no s’ha de fer.
 


És per això que avui escullo la cançó Who says? del grup anglès, Mesh, tots diem coses, i tots les diem d’una manera que algú sempre podrà atacar-nos.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.
Què en gaudiu.
Fem república i llibertat presos polítics.

ANY: 2010