dilluns, 17 de novembre de 2014

PET SHOP BOYS – Opportunities (Let's Make Lots of Money)


15/11/2014:

La corrupció ètica sembla que no té aturador. Aquesta setmana un altre cas dels que hauria de fer que la gent sortís al carrer a cremar coses. Començaré pel principi.

Un bon dia, el Gobierno de España autoritza, amb la oposició de la Generalitat de Catalunya i de les Institucions europees, la construcció d'un magatzem de gas en el subsol marítim que hi ha entre el Montsià i el Baix Maestrat. Aquest magatzem, va acabar provocant tot un seguit de terratrèmols a la costa de les dues comarques esmentades, que va evidenciar que aquest magatzem no era una bona idea, tal com ja havien dit les autoritats catalanes i europees, i que les autoritats espanyoles van ignorar completament aquests advertiments.

Vivint com vivim en una societat capitalista, entenc que una empresa (recordem que “empresa” vol dir “aventura”) quan comença el seu camí, ha d'assumir el risc de fracassar i afrontar aquest fracas ella en solitari, de la mateixa manera que si la “aventura” surt extraordinàriament bé, també serà ella sola, la que gaudira dels beneficis. També seria normal que si la seva activitat perjudica a uns tercers, la empresa s'hauria de veure obligada a reparar els danys que hagi pogut provocar, o si no es poden reparar, indemnitzar els danys fets.

És molt fàcil que els terratrèmols que ha provocat aquesta empresa, hagin trencat la composició estructural d'alguna habitatge, i el que és segur, és que aquests episodis sísmics, han provocat l'angoixa, stress i el patiment als habitants de la zona. Així doncs, aquesta empresa hauria de tancar, i indemnitzar a algunes famílies que han patit el seu “ànim de lucre”.

Doncs enlloc de passar això, el que ha passat els que aquelles persones que han patit o han estat en risc de patir danys estructurals a casa seva, i els que han tingut problemes de salut, o han estat en perill de patir-los, hauran d'indemnitzar a l'empresa que ha estat la font dels seus problemes. O sia, que a més de patir la negligència de l'empresa i del Gobierno, ara hauran d'indemnitzar ells a l'empresa, ja que el Gobierno de Espanya, a decidit pagar les despeses de desmantellament de l'empresa, més els beneficis previstos en els propers 30 anys. És una vergonya, el fet que a més de patir la cobdícia d'una empresa i la voluntat de titelles de les autoritats espanyoles, ara s'hauran de rascar la butxaca per reparar els danys que ells han patit, i les possibles pèrdues de qui ha provocat els seus patiments. És com si un nen us trenqués el vidre de casa jugant a pilota, i els seus pares enlloc de demanar-vos disculpes i pagar la reparació del vidre vosaltres haguéssiu de pagar el vidre i el taxi per què el nen i els seus pares tornin a casa.

Tot això em fa reflexionar, que és l'exemple clar que estem en una guerra amb dos fronts, i que hem de lluitar contra tots dos alhora. Per una banda, la lluita del capital contra les persones, on hem de treure la rendibilitat econòmica i la adoració a la propietat privada dels poderosos i recuperar la política, l'ètica, les bones formes i la igualtat de drets de tothom independentment del seu estatus social i econòmic. I sobretot lluitar contra el fenomen anomenat “de les portes giratòries”, que no és un altre, que els polítics, tinguin accés als consells de direcció de grans corporacions empresarials un cop han acabat la seva carrera política, suposadament com a pagament d'algun favor fet menstres s'és ministre o similar. Quin o quins ministres de l'actual govern d'Espanya acabaran d'aquí pocs anys al consell d'administració d'alguna de les empreses de Florentino Pérez? (També està guanyant punt a Canàries) La segona, és el fet que estem en un estat on governa, ens governa amb majoria absoluta, un partit que a casa nostra és la 5na força política i amb clar retrocés segons les ultimes enquestes. Hem de marxar d'un estat on tenen el poder d'imposar-nos de forma absoluta, un projecte polítics, que si el nostre país fos normal, seria una força política poc representativa.

La cançó d'avui és “Opportunities (Let's Make Lots of Money)” de Pet Shop Boys, ja que queda clar que estem en uns temps i en un país, on els poderosos sempre tenen oportunitats per fer molts diners. De fet sembla ser que és una cançó que parla del tema, i en un to irònic parlen d'aquestes “oportunitats” de negoci que permet el sistema polític que ens domina. La cançó, inicialment la van fer al 1985, dedicada a tot el que Margaret Thatcher Va fer de “bo” per la nostra societat. D'aquí podem extreure, que lo del neo liberalisme, no es una cosa d'ara, sinó que s'està gestant des de principis dels 80.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2003
CD: Pop art





2 comentaris:

Brian ha dit...

Lo tema del Castor és molt fort, molt!
A més a més queda clar que és l'estat i no només un partit que està jugant en contra nostra, ja que aquesta clausula multi-milionari ho van fer el govern anterior, el PSOE. Ara es passen la culpa entre ells, fins i tot entre ex-ministres socialistes, pero al final del dia, com dius tu, paguem natros - i els ex-PSOE/PP acaben enxufats en alguna empresa nacional.

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola Brian.
Realment és una cosa que no s'acava d'entendre de lo disparataa que és. La veritat és que una llei que eviti l'efecte de les portes correderes, es fa imprescidible.
Salutacions.