dissabte, 22 de febrer de 2014

DEVO – What we do

21/02/2014:


Malauradament, he de tornar a parlar de la mort d'un music que m'ha fet passar bones estones. En definitiva, una persona que m'ha ajudat a ser una mica feliç, m'ha ajudat a pensar i que el seu pas per aquest món, ha estat beneficiós per mi. És traca de Bob Casale de Devo. En Bob Casale era un dels membres fundadors de Devo, un dels grups més gamberros i divertits que conec.

En Bob 2 (així era conegut dintre del grup) era un “secundari” eclipsat per les llargues ombres del seu germà i del cantant de grup. Bé potser eclipsat, o potser s'amagava darrera de les ombres dels dos caps visibles de Devo. Ser secundari, no vol dir tenir més o menys importància. Simplement vol dir que cedeix el lideratge a altres persones. Sembla ser que mentres altres composaven les cançons, ell era l'enginyer de so, i feia mota feina “bruta”.

En Bob era guitarrista i teclista de Devo, i ha mort als 61 anys quan estaven a punt de preparar una nova gira del grup. I la millor manera d'agrair-li, tot el benefici que m'ha donat, i del que no n'era conscient, és recordant-lo amb les cançons que m'han acompanyat durant molt temps, tot i que els vaig coneixer en profunditat massa tard.

Al 1978, el podíem veure tocant la guitarra i vestit de grog, en aquesta versió de (I Can’t Get No) Satisfaction i al 2007, 30 anys desprès, amb el mateix uniforme, a les nostres terres, interpretant un dels seus èxits Girl U Want (Directe FIB) Aquí el podem veure, quan el cantant toca els teclats, ell és allà, tocant també els seus teclats.

Finalment, el podem veure tocant els teclats, en un play-back de 2010, tocant “What we do”, una cançó dels seu últim disc. Aquest cop, anaven de gris.

Bé, descansi en pau, i moltes gràcies Bob.


Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2010
CD: Something for Everybody





4 comentaris:

btretze ha dit...

Jo sí que els he descobert massa tard, que encara no ho he fet suficient.

La cançó m'ha agradat!

música: ni temps ni espai ha dit...

Són molt divertits, i tyenen molt contingut. Són molt critics amb la societat occidental, especialment la del seu país, i al mateix temps, són uns fidels col·laboradors de la factoria Disney.

Salutacions.

Eduardo García ha dit...

Pues no me había enterdado de su muerte.
De Devo tengo algún disco. No es que fueran un grupo que me entusiasmase, pero si que tengo pasado muy buenos ratos escuchando sus discos.
Y, guste o no, sus comienzos fueron rompedores.
Saludos sintéticos.

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola Choirby
A mi cada dia me gustan mas. Y el ultimo dico suena muy bien. Ademas, la ironia constante de su musica y de su actitud, me llega ala alma.
Saludos.