dimecres, 31 de juliol de 2013

ULTRAVOX – Lament (Live 2010)


30/07/2013:


Encara no m'he pogut treure de cap la mort d'un company meu i de tot el que hi ha al voltant de la seva mort. Paraules culpant-lo a ell mateix del que havia passat i només a ell, fins al punt de condemnar-lo per haver deixat tres filles sense pare i una vídua sense marit i sense recursos. Ningú sembla que vulgui acceptar que les coses no són tant senzilles i que quan les cordes es tiben, es poden trencar. El recent accident de tren a Galícia, on sembla que tothom s'ha posat d'acord per culpabilitzar al conductor, em fa pensar en el perquè algunes persones fan el que fan. A un altre escala i amb un resultat molt més tràgic, tot el que passa amb el conductor del tren, em fa pensar amb el meu company.

És cert que nosaltres som responsables dels nostres actes, però nosaltres no som només nosaltres. Nosaltres som nosaltres i les nostres circumstàncies.
Que vull dir? Doncs malauradament tenim un exemple amb la tragèdia dels tren de Santiago.

És cert que era el conductor del tren el que va premer l'accelerador per anar a una velocitat excessiva en un tram on hauria d'anar molt més a poc a poc. Però . . . .per què anava tant ràpid? Què feia tard? Potser havia de complir amb uns objectius de puntualitat que eren impossibles? I si arribava massa d'hora . . . ningú el renyava per aquest excés de velocitat? I les mesures de seguretat? Perquè no hi eren?

Potser el conductor és responsable, però m'hi jugaria el coll, que estava pressionat d'alguna manera, i quan algú està pressionat ja no és lliure i per tant les seves decisions no són lliures, i per tant, perden quota de responsabilitat. Els que sí que són responsables, són els que han decidit uns horaris. O els que han decidit no controlar. O els que han decidit no posar mesures de seguretat. Aquests segur que sí que són responsables.

Quan algú és pressionat per aconseguir objectius, terminis, quotes, el que sigui, quan més forta i constant sigui aquesta pressió, més probabilitats hi ha que aquesta pressió trenqui la fermesa de la personalitat de la persona pressionada, i tard o d'hora, prendrà alguna decisió equivocada. Així doncs, si sabem que un treballador pressionat és candidat a equivocar-se, . . . el podem culpabilitzar de la seva errada? NO sé fins a quin punt estava aquest treballador pressionat, però estic gaire bé convençut que ho estava i força. Si no ho tinc malentès, si el tren arriba amb una marge de retard superior al “estipulat”, s'ha de retornar el diners als usuaris, i això es motiu suficient en els temps que corren per pressionar a qualsevol (sempre i quan no es tinguin masses escrúpols, clar).

El culpable real de tot això, si realment el conductor estava pressionat, és qui pressionava al conductor per tal que no arribés tard per no haver de retornar X diners i sortir retratat en algun llistat que el faci perdre extres salarials per objectius aconseguits. I també ho és qui va decidir posar uns horaris per guanyar punts davant l'opinió pública. I per últim, se'm fa molt difícil creure que havent-hi el mitjans tècnics que hi han, que es deixi tota la responsabilitat en una persona pressionada, (i que pot tenir un defalliment en qualsevol moment, una distracció, una errada, un mal dia) i no es posin altres mesures que puguin evitar aquestes coses. És important recordar, que alguns d'aquest trens, en altres latituds, circulen sense conductor. La veritat, és que fa tot l'efecte, que en aquestes latituds, es deixa al conductor, per si passa alguna cosa, responsabilitzar a aquesta persona del que ha passat.

Com deia, a diferent escala i amb un altre resultat, molt tràgic també, sembla que ningú vol entendre que no es pot pressionar a tothom de la mateixa manera i a tot moment. Tinc la sensació, que el meu company, amb altres temps i altres “tècniques de motivació laboral”, hauria fet cas a metge i s'hauria agafat una baixa, i avui no ens estaríem lamentant sobre la seva mort. De la mateixa manera, penso que si en alguns despatxos i alguns càrrecs polítics, no hagessin pres certes decisions, ara tampoc ens estaríem lamentant de les 80 víctimes de l'accident de tren.

La cançó més adient que he trobat per aquest parrafada, és “Lament” d'Ultravox. Una magnífica cançó que penso que transmet suficientment el sentiment de tristor i respecte que mereix el tema. Sobretot en directe, ja que el videoclip, l'he trobat superficial per la ocasió.


Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu.

ANY: 2010
2CD/DVD: Return to eden





2 comentaris:

Eduardo García ha dit...

Todo ésto es muy difícil.
Por un lado, es verdad que el conductor iba rápido.
¿Qué si tuvo presiones? Pues no te digo yo que no.
Comentando con gente, creo que seguramente esta no era la primera vez que se pasaba de velocidad. Pero como nunca pasó nada pues ya está. Se llegó a su hora y punto final.
Como siempre, hay que esperar a que haya una desgracia de esta magnitud para que se empiecen a mirar sistemas de seguridad y demás.
Y para finalizar, lo que más me saca de quicio, es que los partidos quieren sacar tajada del accidente. Sin distinción. Unos de una manera y otros de otra.
Me parece lamentable.
Creo que el conductor tiene parte de culpa, pero como bien dices, habría que mirar el porqué de esos excesos, porqué fueron motivados, si hubo presiones, en que condiciones hacen su trabajo, etc.
Pero repito, hay que esperar a que se llegue a 80 muertos para que los mandatarios empiecen a espabilar.
Bueno, como siempre, los de arriba seguirán donde están, y los curritos les seguirán tocando los huevos.
Así es la vida.
Y acabo diciendo que situaciones como ésta, te hacen pensar que hay que vivir el día a día, que mañana.........
Saludos sintéticos.

música: ni temps ni espai ha dit...

Lamentablemente, ni con lo muertos se reacciona. Nos lamentamos pero no reaccionamos de forma. De hecho ya paso una cosa parecida en el metro de Valencia, la culpa también era del conductor, y ahora poco a poco y a traves de tribunales, van apareciendo nuevos indicios que ponen en duda la culpabilidad del conductor.

Salutacions.