dissabte, 15 de juny de 2013

PET SHOP BOYS – Invisible / Vocal (Live Buenos Aires 2013)


15/06/2013:

Foto feta per btretze


L'altre dia, per sorpresa, van caure a les meves mans, dues entrades pel concert inaugural del Sonar 2013, amb Dorian (dels que no n'he sentit re, però si tinc bones referencies) i amb Pet Shop Boys. En un principi, em va fer molta il·lusió anar al concert dels Pet Shop Boys, més per la forma amb la que em van caure les entrades que pel duet en ell mateix. Les entrades me les va fer arribar una amiga que no conec (Gràcies)

No soc un gran seguidor del Pet Shop Boys, i de fet, alguns cops em carreguen fins a límits exasperants. Però la veritat és que era una oportunitat que no podia desaprofitar. Per tant, vaig decidir preparar-me pel concert, escoltant el CD de grans èxits de Pet Shop Boys, i el seu ultim CD al mercat “Elysium”.
La primera sorpresa va ser que del disc de gran èxits, coneixia menys cançons de les que pensava, i la meitat de les cançons, no m'agradaven. La segona sorpresa, va ser que els seu disc “Elysium” és un dels discos més avorrits que he escoltat mai. Vaig menystenir al duet, acusant-los de “puretes” aburgesats i mandrosos que vivien del discos anteriors, i que ara funcionaven per inèrcia. Amb el pas dels dies, la il·lusió inicial anava minvant, i començava a pensar que no era just que jo anés per la cara al concert, mentre que altres persones que sí són seguidores del duet, potser no podrien anar-hi.

Per una banda tenia una sensació de ser un desagraït maleit que no podia suportar-me a mi mateix. Per l'altre, tenia cert remordiment de consciencia per anar a un concert del que no en gaudiria, mentre que uns amics meus, que sí són seguidors del duet, i de Dorian, no podien anar-hi. Finalment vaig posar fill a l'agulla, i després d'uns quants e-mails i uns quants “whatsapps”, la amiga que no conec, va fer una altre gest de generositat, i els meus amics, podran gaudir de Pet Shop Boys. Finalment, tot a tingut un final feliç.

Ha tingut un final feliç? NO. Un cop vaig haver posat tothom d'acord, vaig decidir buscar una cançó de Pet Shop Boys per fer una entrada en aquest blog, quan vaig descobrir que al juliol d'aquest any, treuen nou disc. Vaig sentir dues cançons, i d'avorrits, res de res. Dues cançons esplèndides, amb ganes de “marxa”, de viure la nit i amb ganes de ball. Només feia 10 minuts que havia lliurat les entrades als meus amics, i el concert que fins aquell moment prometia ser avorrit fins i tot per les vaques, havia passat a ser atractiu i amb expectatives de ser un gran concert.

Com podia haver estat tant esnob, i tant estúpid de menystenir a un duet que fa dècades que viu de la música i dels seus concerts? i que hi viu molt bé, amb èxit de critica i èxit comercial. Tot i això, no me'n penedeixo d'haver donat les entrades als meus amics, que se les mereixen més que jo.

Per celebrar la meva estupidesa i supervia, poso dues cançons de Pet Shop Boys en un concert a Buenos Aires, de fa un mes. La primera és “Invisible” del seu disc “Elysium”. Sí, sí. aquell que abans he dit que era un dels discos més avorrits que he escoltat mai. Aquest disc, tot i ser avorrit, té algunes cançons molt bones, i particularment, té aquest joia. Una cançó plena de bellesa i sensibilitat. Un obra mestre. La segona és del disc que trauran el mes que ve, i sembla que serà el seu nou senzill, “Vocal”, una cançó a mig camí del House/Italo disco/tecno, amb el toc inconfusible de Pet Shop Boys.
Aquí trobareu informació interessant del concert que m'he perdut (no han tocat “Heart”. He fet bé en no anar-hi hahaha)

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2012
CD: Elysium


ANY: 2013





4 comentaris:

btretze ha dit...

Espero que els teus amics disfrutessin del concert. La veritat és que a mi em van agradar, tot i que opino com tu: el darrer disc és moooolt avorrit. I en van tocar unes quantes.

I sabem que en directe són uns sosos, però almenys hi posen d'altres elements (ballarins, canvis de vestuari, etc.) per a fer-ho més espectacular i entretingut.

Brian ha dit...

Has sigut molt generos, o molt tossut, passant les entrades a uns altres que pensaves que ho passarien millor que tu!
Jo, fins potser el 91 o 92, m'agradaven molt. Els vaig agafar al principi quan no eren gaire coneguts i entre natros a l'institut feiem vore que enteniem les referencies a cultura, llibress, vida dels joves italians etc, pero realment no entenia res - soc de Yorkshire i de pseudo-intelectuals i cool italians en vespa, pos, no teniem noticies.
Pero la musica m'agradava. Des de llavors he perdut la pista, pero la nova nova que has ficat està molt bé.
Salut!

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola Btretze!!!
Els meus amics en van gaudir molt. Pel que m'han dit, ni eren massa lluny d'on eres tu. Tot i això no et van veure. I mira que et van buscar!!!! els hi vaig dir que si veien una noia amb una careta del Smile, et donessin records meus. Però no van veura cap noia amb aquestes característiques!!!! :)

Hola Brian.
De fet, que va ser generosa, va ser l'amiga que es va veure “mogollong” de cerveses, per despres donar-me les entrades (hahahaha)

Salutacions.

btretze ha dit...

Jajajajajaja!