dissabte, 27 d’abril de 2013

CASAL - Stupid boy

27/04/2013:


De tant en tant em trobo per la xarxa, persones que tenen un ego excessivament auto estimat, i van donant lliçons de qualsevol cosa. Algú podria dir que jo soc una d'aquestes persones, ja que el fet de fer un blog, ja deixa entreveure, que tinc la vanitosa sensació de pensar que tinc coses interessants a dir. És cert, però no és el mateix.

La gran diferència és que jo no em crec propietari de la veritat i procuro no dir a les altres persones el que han de fer. Només expresso la meva opinió amb tota la convicció, però sempre pensant que és la meva opinió, i que molt segur que estigui de tenir la raó, l'altre, també pensa, amb tota la raó del món, que és ell qui té la posició correcte.

Fa uns dies, en un mur del Facebook, vaig trobar tot un seguit d'opinions, amb les que jo no estava d'acord, i vaig tenir la necessitat d'expressar el meu desacord amb un simple "ho sento, però no puc estar d'acord amb vosaltres" No vaig voler aprofundir-hi més, ja que considero que la gent que participava d'aquelles opinions, bàsicament són dels "meus". De cop i sense saber com, em vaig trobar amb un personatge que em volia ensenyar com he d'afrontar la vida, i amb tres respostes meves es pensava que ja em coneixia del tot. El seu ultim comentari va ser "no te entiendes ni a ti mismo". El "tiu" em va psicoanalitzar, amb quatres curtes respostes meves i sense veure'm. Evidentment, era un "crack"

Fa cosa d'un any, també em vaig trobar amb un personatge que parlant de política i sobre la crisi econòmica, va pretendre ensenyar-me que era el comunisme, posant com exemple de règim comunista a la U.R.S.S. Era tant estúpid, que en algun moment em va tractar d'adolescent, dient-me, "quan creixis i siguis més gran  . . ." o " quant tinguis la meva edat. . ." mirant el seu perfil de Facebook, (cosa que evidentment ell no va fer amb mi), vaig veure que era més jove que jo.

L'ultim cas, ja fa alguns anys, va ser en un fòrum de Trekkis, on debatíem sobre el bé i el mal. El debat era interessant fins que va entrar en escena un administrador del fòrum, que amb una xuleria pròpia dels que es pensen que són més del que són, em va dir "que sepas que Jean-Luc Picard, ni ha existido nunca, ni existirá nunca. És un personaje de ficción". És clar, davant d'aquest comentari, no me'n vaig poder estar, i li vaig seguir el joc, inventant-me una "teoria de la conspiració" lligant algun fets d'alguns capítols de Star trek. M'ho vaig passar de conya inventant-me la resposta. Com és possible que algú sigui capaç de recordar-li a un altre que Star trek és una ficció? No em sorprendria que ara, aquest "listillo" es cregués els programes tipus "pesadilla en la cocina" són reals.

Sincerament, de tant en tant, ens trobem a personatges que són prou estúpids, que es pensen que són mes del que són, fins el punt de voler donar lliçons a persones que no coneixen de re.

Això em fa pensar en Casal, i la seva cançó "Stupid boy". Avui ja he escrit masses coses, així que no parlaré d'aquest multi artista, que em tenia el cor robat. La cançó és magnífica i plena de detalls.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 1981
Àlbum: Neocasal


Maxi-single: Stupid boy


-->

4 comentaris:

Eduardo García ha dit...

Stupid Boy es el típico tema que de no haber sido grabado por Tino, sería un exitazo en los 80 no sólo en España, sino en media Europa.
La estética, demasiado avanzada para el Estado, su voz, algo amanerada para los machotes de pro, hizo que no dejasen ver el tremendo Lp que es Neocasal.
Un pedazo de trabajo que incluye este pedazo de Stupid Boy.
Saludos sintéticos.

música: ni temps ni espai ha dit...

hola
Alguen tenia que romper moldes y abrir brechas en el poo hecho en España. Aun y asi, no les fue mal.

Y como cantante, era excepcional.

Salutacions.

btretze ha dit...

Jo he deixat de discutir per internet de certs temes (política en la majoria dels casos, però fins i tot de futbol...) amb la majoria de la gent, perquè em fatiguen en excés aquestes "poses" que dius. Fins i tot he deixat de fer-ho en persona en alguns casos pel mateix motiu.

Ara escolto la cançó que no la coneixo...

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola.
De fet, ja faig com tu, i ja no tinc masses ganes de “discutir pals puestus”, però és que el tiu que em va motivar per fer l'entrada del blog, era una canya. Amb 4 respostes curtes meves, el paio, em va catalogar i em va donar solucions als meus “problemes”.

Respecte a la cançó . . . . alguna opinió?. Bé si no has dit re fins ara, es que penses que millor no dir re hahahaha
Salutacions