dissabte, 23 de març de 2013

CLASSIX NOUVEAUX - Guilty

23/03/2013:

En els darrers temps, a tornat a sortir a la llum, el tema de la corrupció i tots ens portem les mans al cap, i tots pensem que tots els polítics són iguals. Però la corrupció política hauria de ser un tema habitual i sense més importància que la que li donem a un delinqüent comú. Per mi hi ha un altre corrupció, que és més greu i més preocupant. Una corrupció que tenim ben instal·lada, i que veig que cada cop, s'apodera més del nostre teixit social de manera implacable i devastadora. És la corrupció del que no té ètica ni moral, i que no li importa gens les conseqüències que els seus actes comportaran per la resta de la societat.

Els mitjans de comunicació, com empreses privades que són, tenen com a primer objectiu (i probablement, únic objectiu) l'obtenció de beneficis, i no tenen cap mirament en difondre una visió tendenciosa de les noticies, i en alguns casos, forcen les coses fins al punt que podríem dir que no narren les notícies, sinó que les creen. I és així que manipulen les nostres ments i consciències fins all punt que aconsegueixen en molts casos, fer-nos perdre la perspectiva del que és just i del que no és just.

En aquest sentit, i per tal d'obtenir més vendes de diaris, o més minuts en antena, o més quota de pantalla, converteixen al imputat, al acusat, en culpable, fent un judici previ, públic, i sobretot injust, ja que l'acusat o imputat, no es pot defendre. Els mitjans de comunicació han forçat de tal manera les coses, que fins i tot els polítics, cauen en el parany i per tal de semblar més castos que la dona del Cèsar, fan declaracions sobre la honestedat i sobre la transparència, que en pocs dies, s'han d'empassar les seves paraules. No per res especial. Probablement, com han dit el que han dit, els mitjans de comunicació, forcen les coses fins a tal punt, que volen posar a prova als polítics que han caigut en la trampa de populisme.

Així doncs, ens trobem en ple entorn, on pel simple fet de ser polític i imputat, ja el jutgem i el condemnem socialment. I cal recordar, que uns dels fonaments bàsics de la nostra societat , i garantia de llibertats, és que tothom és innocent, fins que es demostra el contrari. I un imputat, no és culpable, encara que sigui polític, de la mateixa manera que nosaltres ho ho som, quan Hisenda ens fa un declaració paral·lela. Si podem declarar culpables (de fet, encara que no ho fem oficialment) sense un judici just, tota la nostra societat s'esmicolarà fins esdevenir una societat governada per la por i el terror de ser acusat de qualsevol cosa.

Per acompanyar aquest tema, de la culpabilitat prematura, m'he recordat de Classix Nouveaux i la seva cançó, “Guilty”. Em sembla mentida que a aquestes alçades de Blog, encara no hagi parlat de Classix Nouveaux, un grup que era clarament de la etiqueta “New Romantic”, però amb un toc especial, ja que la imatge era una mica en terreny de ningú. Mentre els musics eren “moderats”, el cantant tenia una personalitat molt potent que no sé fins a quin punt, va perjudicar-los. Com a grup, van rebre totes les fúries airades de qualsevol crític musical, només per què els hi faltava aquell puntet de glamour i es podia pensar que volien ser el que no eren. Però era un grup que ens va deixar tres discos sensacionals, sobretot el segon, “La Verite”, un d'aquells vinils que vaig erosionar fins desgastar-lo i que les cintes de cassette, se'm trencaven de tant escoltar-les. A més, tinc la sensació, que eren més bons músics que altres grups de la època. El cantant com a cantant era brutal. Era d'aquells que tenien tant personalitat, en tot, imatge, veu, ball, que fàcilment podia provocar les ires i les manies de molta gent. Classix Nouveaux, em van fer passar molt bones estones, i sense cap mena de dubtes, tenen un raconet especial en la meva memòria. I aquest és un grup que difíliment és tornarà a reunir per fer una gira de retrobament o coses pel estil,. Ja que el cantant, en Sal Solo, amb la seva personal personalitat, fa anys que ha dirigit la seva carrera musical i el seu talent al servei del cristianisme i la gloria al Senyor. Dels altres tres, no en sé re.

Per cert, tornant al tema de la relació imputació – culpabilitat, si puc, me'n recordo i tinc temps, ja amenaço que un dia parlaré de l'efecte secundari que això portaria (o portarà)

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1981
Àlbum: Night people

Senzill: Guilty

Guilty
Més cançons i més informació.



4 comentaris:

chorbyradio ha dit...

Sé que este disco no es imprescindible, pero para mí casi sí.
En plena fiebre New Romantic, cuando aún en España todo eso era desconocido por casi todo el múndo, descubrí está portada tremenda para mí en aquellos años.
Pero aparte de la portada, había temas formidables que me siguen encantando y que creo que fue lo mejor que hicieron.
Imágen, sonido, estética casi gótica.
Grupos como Classic hicieron que me fuera adentrando en nuevos sonidos.
Cariño a a raudales que le tengo.
Saludos sintéticos.

música: ni temps ni espai ha dit...

los tres discos son inprescindibles. A mi me teniean cautivado, i me siguen teniendo cautivado,

Salutacions.

btretze ha dit...

Buf! Ni els coneixia! Sort que m'he posat al dia amb el blog.

Veig que a l'Spotify hi ha alguns best of, després els investigo.

El cantant em fa una mica de por, sembla Nosferatu.

música: ni temps ni espai ha dit...

Sí que s'hi sembla. Però les aparences enganyes. Si busques per la xarxa, veuràs a que es dedica ara aquest home. Has de buscar per Sal Solo.

I respecte al grup, bé no se si recomanar-te'l, però per mi, van ser i són un dels grans.

Salutacions.