diumenge, 20 de gener de 2013

SHERYL CROW – All I wanna do

20/01/2013:

Jo sempre he estat un admirador d'en Lance Armstrong. No sÉ gran cosa d'ell i només sé coses a grans trets. Sé que fa anys va ser un campió del ciclisme, d'aquells que fan època. I ho va ser, fent altres coses que em feien gràcia. Algunes les podríem catalogar de positives, i altres de negatives. Començarem per lo negatiu.

Em feia gràcia que en poc temps eclipsés al Miguel Indurain, que segurament es veia “obligat” a difondre una nacionalisme espanyol que cansava molt. En Miguel Indurain era una d'aquelles píndoles que fan que ens trobem espanyolisme fins i tot a la sopa, i en Lance Armstrong, ràpidament va fer que el fenomen nacionalista del Miguel Indurain quedés anul·lat.

Un altre de les coses que m'agradaven d'ell, és que és d'Estats Units, un país amb poca tradició ciclista, i va esclafar set anys seguits als francesos, que amb això del “Tour”, fan una ràbia que no m'he la acabo. Els francesos van fer tot el possible per derrotar-lo, i ell els hi va passar la mà per la cara any rere any. Em resultava força divertit veure com un vaquer de Texas humiliava a tota la poderosa organització del Tour de France. De fet, he tingut la oportunitat de conèixer a francesos que no eren gens nacionalistes ni xovinistes, però que amb el tema Lance Armstrong, s'excitaven força.

En lo positiu, no hi ha cap mena de dubte, que el fet de superar un càncer de la manera que ho va fer, és digne d'admirar, i la seva involucració directe en la lluita contra aquesta malaltia, també feien que tingues certa simpatia per aquest peculiar ciclista.

Un altre motiu que m'agradava d'ell, va ser que mentre era professional del ciclisme, va establir la seva residència a Girona, cosa que als catalans, ens fa gràcia. És estúpid que ens faci gràcia? Doncs sí, però . . .

Però hi ha un punt de la seva vida, que al mateix temps em provoca admiració i antipatia. La Sheryl Crow. En lance Armstrong i la Sheryl Crow van ser parella durant una temporada, precisament quan ell vivia a Girona, i em fa ràbia (de mascle primari) que aquest vaquer hagi sigut capaç de conquerir el cor d'un dels meus mites . . . .”més motivants”. Sempre he trobat a la Sheryl Crow, una dona de increïble bellesa i molt, molt, molt sexi, i aquest “volta-pedals” no sé si era mereixedor d'un premi tan valuós.

Ara, sembla que en Lance Armstrong es dopava, i per tant , ara s'ha obert la veda, per despotricar d'aquest ciclista que va enterrar el mite d'Indurain i va humiliar la fatxenderia francesa del Tour. Doncs jo no ho faré, i de fet, en certa manera segueixo agraint-li, els bons moments que m'ha fet passar, fent enrabiar al mateix temps a espanyols i francesos. I és que això del dopatge, jo no ho veig clar, i tinc la sensació que és més un negoci que algú s'ha muntat que no pas una veritable lluita per la defensa de l'esport i el joc net.

La línia que separa el doping, del que no és doping, és tan prima i tan confusa que no puc més que posar en dubte quasi tot aquest “tingladu”. Fer-se transfusions de sang . . . és dopar-se? Per què? Per posar un exemple clar del que és dopar-se, seria el de veure la poció màgica de l'Asterix i l'Obelix, just abans d'una competició. Però . . . . . . . . menjar un plat de pasta just abans de la carrera o veure aigua amb sucre, no és com una poció màgia a petita escala? Ho estic portant tot al absurd, però es que repeteixo, aquest “tingladu” del doping, no el veig gens clar, i penso que és un negoci molt lucratiu que algú s'ha tret de la màniga.

No ho sé. Però el món de l'esport professional, és ple de contradiccions, i els criteris per definir el que és ètic i el que no ho és, són força ambigus. Teòricament, el que es busca és la igualtat d'oportunitats en l'esport, i aconseguir els millors resultats i les millors marques, sense utilitzar aliments o preparats que no estiguin a l'abast de tothom, ho que no perjudiquin la salut dels esportistes, però de tots es sabut, que en l'esport d'elit, el propi entrenament especific per aconseguir aquests resultats, a la llarga, porta conseqüències que afecten a la salut dels esportistes. En el cas d'en Lance Armsttrong, sembla que es feia transfusions de sang, i es prenia testosterona, coses que en principi, no haurien de ser perjudicials per la seva salut, o si més no, no pitjors que el propi entrenament especific que feia per les curses de bicicletes. I personalment, trobo tan reprovable el fet d'utilitzar bicicletes fetes amb materials d'alta tecnologia, o com en el cas de la natació, vestits anomenats de “pell de tauró”, o en el futbol, botes especials per donar més potència, velocitat i efecte a la pilota, que allò que anomenen dopatge. La utilització de l'alta tecnologia en l'esport, trenca completament amb la filosofia de la igualtat d'oportunitats. Amb tot això no vull dir que aprovi el dopatge. Simplement penso que que no tot és tant “net” com sembla i que hi ha en tot plegat, una gran quantitat de hipocresia i evidentment, de negoci.

Tornant al tema Sheryl Crow, tot aquest tema d'en Lance Armstrong i la seva relació amb la compositora i cantant, em dona la oportunitat de posar la cançó que la va fer saltar a la fama, “All I wanna do”. Una cançó clarament nord americana, com tot el que emvolta a la Sheryl Crow, que és un “producte 100% nord americà. La Sheryl Crow pràctica un música que s'allunya totalment dels meus gustos musicals, ja que fa un pop-rock-folk-country-hippy-progre, amb molt poques concessions a la gresca i al “deixar-se anar”. Tot és molt tranquil i pausat. Segurament, la meva fascinació per la seva bellesa, em fa sentir-la amb unes orelles més . . . . fàcils i receptives les seves cançons. Probabement per no fer-me sentir culpable de voler veure els seus vídeos, només per gaudir de les seves armes femenines. Tot i això, la cançó d'avui, és una cançó que em va captivar abans de ser captivat per la seva bellesa. De fet, després, tot i estar captivat per la seva bellesa, cap cançó seva, m'ha tornat a captivar.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 1993
CD: Tuesday night music club

CD-Single: All I wanna do