dimecres, 19 de desembre del 2012

THALIA - ¿A quién le importa?

19/12/2012:

En la entrada anterior, primera de la trilogia, deia que la principal raó per la que he estat seduït pel costat fosc, era la societat. I és que vivim en una societat indiferent, composta de individus indiferents. I és una indiferència en els dos sentits. Som individus indiferents, en el punt que no ens afecta massa tot allò que passa al nostre voltant i a les persones que tenim a prop (i a les que tenim lluny) I som indiferents en el que ens afecta a nosaltres mateixos, pensant que les coses, soles, se solucionaran, o com a mínim, s'aturaran allà on són i no empitjoraran. I aquesta indiferència, ens perjudica a tots.

Ja fa algun temps vaig trobar un escrit que parlava dels indiferents, i amb el que coincideixo plenament. Diu tot allò que sempre he pensat però que no sé dir.

En l'anterior entrada, també deia que quan em posava el barret de sindicalista, deia coses que no agradaven de ser escoltades. Aquest escrit, és precisament això. Una cosa que cal dir, i que no agrada de ser escoltada. Posant aquest escrit, potser encara aconsegueixo que més gent s'emprenyi amb mi. Aquest és l'escrit:

Odio als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i la abúlia són parasitisme, són berganteria, no vida. Per això odio als indiferents.

La indiferència és el pes mort de la historia. La indiferència opera potentment en la historia. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb el que no és pot comptar. Trenca programes i arruïna els plans més ben concebuts. És la matèria bruta devastadora de la intel·ligència.

El que passa (el mal que cau a sobre de tothom) passa perquè la massa dels homes abdica de la seva voluntat, permetent la promulgació de lleis que només una revolta podrà derogar, i consentint l'accés al poder de persones, que només l'amotinament aconseguirà derrocar.

La massa ignora per despreocupació, i aleshores sembla cosa de la fatalitat, que tot i a tothom atropella, al que consent igual que al dissident, al que sabia com al que no sabia, al actiu com al indiferent. Alguns ploren demanat pietat i altres blasfemen obcecadament, però ningú, o molt pocs es pregunten “Si hagués tractat de fer valer la meva voluntat hauria passat el que ha passat?”

Odio als indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d'eterns innocents. Demano comptes a cada un d'ells: Com han entomat la tasca que la vida els hi ha posat i els hi posa diàriament? Què han fet, i especialment, què no han fet? I em sento en el dret de ser inexorable i en la obligació de no malgastar la meva pietat, de no compartir amb ells les meves llàgrimes.

Soc partidista, estic viu i sento ja a la consciencia dels meus, el pols de la activitat de la ciutat futura, que els meus estan construint. Una ciutat on la cadena social no gravita sobre uns pocs; rés del que passa allà és per ventura, ni producte de la fatalitat, sinó obra intel·ligent dels ciutadans. Ningú mira des de la finestra el sacrifici i la sangria d'uns pocs. Soc viu. Soc partidista. Per això odio a qui no pren partit, i odio als indiferents.

(A. Gramsci, febrer de 1917, La Città Futura)

Els indiferents (o insensibles) són els que m'han seduït, i ells són, també, els culpables de tot. I els odio. I ja que són indiferents, podrien tenir la decència de callar i no queixar-se . . . a qui no s'han de queixar. Avui mateix, he viscut un episodi de “indiferència” en vers el propi problema, ja que uns companys meus, han decidit que cobrat tard, cada cop més tard, no és un problema, tot i que alguns estiguin en números vermells.

Dit això, la cançó que presento, també és de Dinarama + Alaska, titulada “¿A quien le importa?. Una cançó que parla i exalça al individualisme, i ens va sentir orgullosos de ser com som. Únics i irrepetibles. Cosa que està bé. El problema és que mirant la lletra de la cançó, mirada d'un altre manera, en alguns moments podríem dir que parla dels indiferents (o insensibles) Sorprenentment, alguns indiferents, també se senten orgullosos de ser-ho. Poso la versió que l'any 2002 va fer la Thalia. Per què la versió de la Thalia? Doncs sobretot perquè el rotllo house que li dona, m'agrada molt. Perquè canta molt millor que l'Alaska, es mou molt millor, i és molt més fàcil de mirar que l'Alaska, (aquest ultim punt, ara que he estat seduït pel costat focs, pren la seva importància en el blog)potser una mica massa prima.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2002
CD: Thalia

CD-Single: ¿A quien le importa?

¿A Quién le Importa?