divendres, 7 de desembre de 2012

SUBSONICA - Up patriots to arms

07/12/2012:

Avui només volia fer una petita referència al projecte de llei del nostre gran aliat, el ministre Wert (gran fabricant d'independentistes) esclafant un cop més la nostra llengua i el nostre sistema educatiu, combinant-t'ho amb el dia de “la constitución española” i el nou rumor de soroll de sabres que un general espanyol ha insinuat, per parlar d'aquesta cançó, que avui per avui, és la millor cançó mai escrita (en Franco Battiato porta dos números “1” consecutius). Però ahir, em van fer canviar els plans.

Ahir, com molts catalans de comarques, vaig anar a Barcelona a veure el tradicional mercat de Santa Llúcia. Vaig deixar el cotxe per Nou Barris i vaig agafar la línia groga del metro fins arribar a Jaume I, on em vaig trobar amb un dels espectacles més ridículs, perillosos i ofensius que un es pot imaginar. Realment em vaig sentir ferit i fins i tot em van encendre la ira, que evidentment vaig saber controlar perfectament.

Quan vaig sortit de metro, em vaig trobar a tot un seguit de persones, que en el millor dels casos són uns ignorants, manifestant-se per coses que molesten la intel·ligència i el respecte als altres. Per fer-vos una comparativa, era com si un grup de banquers es manifestessin pels carrers més humils i desafavorits de les nostres ciutats, reclamat més beneficis pels seus bancs, per així poder desnonar millor.

Una de les coses que més em molestava, era que molts duien senyeres com si Catalunya i la seva cultura els importes una mica, quan en realitat tots sabem que només les duien per ser políticament correctes, perquè tots i cadascun d'ells i elles, en el millor dels casos, lo català, els és completament indiferent. Algun, fins i tot, s'auto-enganyarà, dient que ell defensa el dret a que qui vulgui expressar-se en català, ho pugui fer. Però que farà per fer-ho? re.

Què reclamen? De què es queixen? Ningú els obliga a re. Ningú els priva re. Si volen ser espanyols, no només ho poden ser, sinó que ho són, i re hi ha al futur més immediat que ens faci pensar que tenen en perill aquesta condició. En cas que Catalunya assolís la independència, en re canviaria això. Però a més de ser espanyols (ara i sempre que vulguin), si hi poden sentir plenament. No hi ha re que els impedeixi sentir-se espanyols. Tenen un govern d'un estat que els empara. Estan reconeguts internacionalment. El seu folklore és conegut arreu i la seva llengua és de les més parlades al món.

Identitàriament, viuen en una abundància, que si parléssim d'economia, fregaria la immoralitat. I ho fan amb ostentació. Així, a que ve fer-se les víctimes? Doncs els seu problema, és que els catalans no volem ser espanyols. Bé, no és que no vulguem. És que no ho som. Els catalans, a diferència d'ells i elles, encara que som catalans, no ens ho deixen ser de ple dret, ja que hi ha algú que ens imposa la seva nacionalitat, cosa que els catalans ni fem, ni volem fer. Ha diferència d'ells, ningú els imposa una llengua. Se la ensenyem, però no hi ha cap llei que els obligui a saber-la, i molt menys a utilitzar-la. Cal recordar que a Catalunya, la majoria de les persones que treballen, són analfabetes en català parlat, llegit i escrit. Fins i tot molts, ho són en la comprensió oral. En canvi, jo no conec a ningú, treballi o no, que no sàpiga entendre, parlar, llegir i escriure el castellà perfectament. Però és que tampoc ens deixen que ens sentim catalans, ja que no podem ni tant sols jugar un partit de futbol sense haver de demanar permís. I el més sorprenen és que hi han cops que ens deneguen aquest permís. S'ha de tenir poca qualitat humana per negar el permís per jugar a un partit de futbol!!!!

I qui són els que ens impedeixen ser catalans i sentir-nos catalans, a Catalunya? Els mateixos que ahir es feien les víctimes pels carres de Barcelona, volen fer creure que les oprimits, són els opressors. No només és patètic, sinó que és indignant. Sempre he dit, que difícilment hi ha re pitjor que un patriota d'una pàtria que no necessita ser defensada. Tots els que ahir eren manifestant-se reclamant no sé ben bé què, l'únic que poden voler, és aixecar les armes, ja que el poder polític, econòmic, mediàtic i social, ja l'exerceixen cada dia, i només els resta exercir el poder militar i el poder del terror.

I dit això, passo a parlar de la cançó d'avui, una versió de “Up patriots to arms”, feta per Subsonica, un grup italià del que no en sé re, però que hauré de dedicar-los algunes estonetes, ja que el resultat que han obtingut amb aquesta cançó és espectacular. La cançó és original d'en Franco Battiato, i és una de les cançons més mogudetes del geni sicilià. Tot i això, seguint l'estil d'en Franco Battiato, no és una cançó amb masses estridències i amb masses brillantors decoratives. La versió original és com una dona preciosa amb una imatge sòbria però segura d'ella mateixa. Subsònica, l'han vestida de força i energia, fent més evidents els detalls i convertint aquesta dona, en una noia espectacular que fa impossible no adonar-te'n de la seva presència, i obligant-te a mirar-la de dalt a baix més d'un cop, admirant la seva potència i bellesa un punt agressiva, que ajuda a fer-la, encara més atractiva.

Com deia al principi, ara mateix, no puc deixar d'escoltar-la i la estic cantant a totes hores. És una d'aquelles versions, que paga la pena. Fins i tot, el mateix Franco Battiato, canta algunes frases d'aquesta esplèndida versió.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.
Què en gaudiu!!

ANY: 2011
CD: Eden