dilluns, 19 de març de 2012

FREAK POWER - Turn on, tune in, cop out.

19/03/2012:

Ja fa dies que estic una mica despistat, i per això em passen les coses que em passen. Per exemple, aquest cap de setmana m'he asseverant que Simple Minds van tocar a Barcelona el passat mes de febrer (un moment que em fuetejo) i jo sense assabentar-me. I aquest passat dissabte, a Salt, dintre Black Music Festival, van tocar Freak Power, un grup que em sembla que nomes té dos CD's, que fan una música que no seria de la meva corda, però que m'agraden molt, sobretot el segon CD.

Freak Power són un grup que em costa molt d'etiquetar (entre altres coses perquè no hi crec en les etiquetes) però que els ficaria a Neo-Hippy/Funk/Soul/Disco. La seva música és moderadament elegant, però al mateix temps regalima substàncies psicotròpiques per arreu, “amor lliure”, i un gaudi de la vida constant. És d'aquelles musiques que et fan ballar però sense tronar-te boig. Sempre he pensat que fan una música que s'ha de veure en directe. És una música d'escenari on tothom té feina a fer i tothom té el seu moment de gloria.

I em sorprèn molt que m'agradin, no només per que no fan una música que no és de la meva corda, sinó perquè el cervell d'aquest grup és en Norman Cook, un ex-The Housemartins, un dels grups més insuportables i insofribles per mi que recordo. Posteriorment, en Norman Cook, s'ha fet conegut com a Fat Boy Slim, on no he acabat de connectar amb ell, de la mateixa manera que ho he fet amb Freak Power.

Em sorprèn no trobar massa material audiovisual de qualitat d'aquest grup per la xarxa, i és per això que penjo el seu primer senzill, que si és molt cert que trobo que és una cançó perfecte, m'hagués agradat penjar alguna cançó del segon CD, que el dels dos Cd's, el més imprescindible per a la vida humana. Aquesta cançó va tenir molt ressò, per ser l'escollida per un anunci televisiu de Levi's, que va impactar per la teva transgressió. Des del meu punt de vista, la transgressió tampoc era tant i la sorpresa final, tampoc era tant sorprenent. Els podeu veure aquí.

Per cert: El cantant, espero que no tingui cap tipus de parentesc amb el Pepe, el carnisser del R. Madrid.
Si algú escolta aquesta cançó, s'hauria de fer, amb els llums tancats i el so a tota canya.

ANY: 1993
Senzill: Turn on, Tune in, Cop out.


































ANY: 1994
Àlbum: Drive Thru Booty