dissabte, 14 de gener de 2012

OBK - Historias de amor (Vibo Remix)

13/01/2011:

Demà (o avui, o ves a saber quin dia depenen de quan es llegeixi això) tocaran (o toquen, o van tocar) OBK a la Sala Salamandra, dintre de la gira commemorativa dels seus 20 anys de carrera, i això em serveix d'excusa per parlar d'ells.

OBK és un grup que sempre he mantingut a certa distancia de mi, i en realitat no s'ho mereixen (o potser sí, no ho sé) I és que van néixer en mal moment i amb una mala presentació per mi, ja que van aparèixer al món amb una total i desacomplexada actitud de copia descarada de Depeche Mode, just en una època, que Depeche Mode i jo, no ens portàvem massa bé, i jo fugia ràpidament de tot allò que fes la més mínima ferum de Depeche Mode. I és que fins i tot, el nom d'OBK, sembla que ve d'una fantàstica cançó de Depeche Mode (una cançó sagrada) anomenada “Oberkorn”. De fet, OBK, sempre han destil·lat un petit aroma de copia constant que ha fet que no acabes de creure-me'ls del tot.

Però al mateix temps, tinc un sentiment de culpa amb ells, ja que crec que no he estat del tot just amb ells. La veritat és que sonen bé, i tot i copiar, si més no, sembla que ho fan amb contingut i amb criteri. I sobretot, tenen bones cançons.

Avui penjo, una d'aquestes cançons, “Historias de amor” en una versió propera al EBM que sempre m'ha agradat. Penjo un vídeo de la cançó on algú s'ha pres la molèstia de canviar el so, i posar aquesta versió EBM de 1992, enlloc de la versió House del 1998, que és a la que pertany realment el vídeo. Amb motiu dels seus 20 anys de carrera, han fet una nova versió d'aquesta cançó, que està bé però, la tonada, els ha quedat una mica “maquineta”. Què que és “maquineta”? Doncs a finals dels anys 80 i principis dels 90, el EBM (Electronic Body Music) col·loquialment, en dèiem “màquina”. Més tard, es va popularitzar una altre tipus de so “màquina” que no tenia ni de lluny la qualitat i la contundència del so EBM, i la meva colla d'amics, anomenàvem a aquest altre tipus de “màquina” com “maquineta”.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer a tota canya i amb els llums tancats.

ANY: 1991
Àlbum: Llámalo sueño


















ANY: 1992
Maxi: Historias De Amor





















2 comentaris:

btretze ha dit...

Aix... OBK. També els hi tinc un petit odi per copiar tant al Dave Gahan i, certament, la música cantada en castellà em costa molt.

Tot i això, fa uns anys vaig escoltar algunes cançons i no em desagradaven, però els tinc totalment oblidats. Em fan sempre molta mandra. Ni tan sols em vaig plantejar anar al concert

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola.
T'entenc perfectament :)