diumenge, 23 d’octubre de 2011

AND ONE - Rearming strafbomber

23/10/2011:
El passat dijous va ser un dia que van passar coses que seran històriques. Una és l'anunci d'ETA de deixar enrere la violència. Des del meu punt de vista lo de històric en aquest cas, és molt relatiu. Dubto molt que en el futur, els llibres d'història dels col·legis, parlin d'aquesta data, i aquesta dada. Però estic content que ETA hagi donat aquest pas. Primer per pura qualitat humana, i suposo que no fa falta que m'expliqui més. El segon motiu, és que sempre he pensat que ETA treballava al servei d'Espanya. En criminologia, hi ha una màxima que diu que el més probable és que l'autor d'un crim, sigui el que en surt més beneficiat d'aquest crim. En el cas dels crims d'ETA, l'únic que en sortia beneficiat, era “la unidad de España”. El que sí que queda clar, és que per alguns espanyols, aquest anunci no els hi ha fet cap gràcia, ja que es queden sense arguments per imposar la censura política a un poble, i fa l'efecte que no vulguin la pau i que ja els hi va bé aquest conflicte tal com està.

El tema d'ETA, també ens ha deixat veure durant molt de temps, que una mateixa persona, depèn del lloc i les circumstàncies, pot ser vista com un terrorista o com un heroi i/o màrtir, al mateix temps.

L'altre notícia, i aquesta sí que crec que és històrica, és la mort del tirà libi Muamar el Gadafi, tant per el personatge en ell mateix, com per com va perdre el poder, i per com van ser les circumstancies concretes de la seva mort. Muamar el Gadafi, ha passat constantment de terrorista a heroi o aliat. De ser l'enemic número 1, a ser amic de tothom. Era un cas quasi extrem de “ara soc terrorista, ara soc el teu xai obedient, i ara torno a ser terrorista, i torno a ser obedient, i ara torno a ser. . .”

L'ajut internacional ha estat fonamental en el “suposadament” (i així ho espero) final feliç de la revolució del poble libi. Jo, en un començament, pensava que aquest ajut era per principis, per ètica i per humanitat. Desprès me'n vaig adonar, que Líbia és un gran productor de petroli. Sempre seré un panol·li. Així doncs, un altre cop, la línia que separa als terroristes dels herois i dels defensors de causes justes, és força confusa.

I continuant amb el conflicte terrorista / heroi, i frivolitzant una mica, vull parlar de “Els visitants”. Una serie que he tornat a veure per culpa d'una (o gràcies a) lumbàlgia que m'ha fet estar en repòs uns dies. La sèrie constantment ens mostra com es juga amb l'opinió pública per dir qui és terrorista i qui és heroi sense que en realitat tingui massa importància qui és qui, qui és què i qui fa què. UN potser terrorista o heroi depenent de qui té el poder.

I la sèrie en si, m'ha sorprès agradablement, ja que m'esperava una serie d'aquestes que com és ciència ficció, doncs tot s'hi val. I no. La ciència ficció, no és fantasia. La ciència ficció, el que fa, es posar-nos en unes situacions, que en la realitat no es poden donar, però que si es donessin, potser les nostres reaccions ens sorprendrien. Evidentment, amb diferents intensitat depenen de l'objectiu final que pretén l'autor de l'obra i sobretot amb diferents qualitats. Jo, que soc un amant de la ciència ficció, em revolta molt veure la quantitat de escombraries artístiques que volten pel món sota l'etiqueta de “Ciència ficció”.

En el cas de “Els Visitants”, fa un trama que es va complicant creant un ambient de tensió i d'intriga que et fa esperar ansiosament com serà el desenllaç final de la trama. En el cas de “Els Visitants”, han estat capaços de crear intrigar, però sabent-la solucionar al final, deixant al espectador satisfet, ja que les seves preguntes han estat respostes, i alhora, deixa la porta oberta per poder continuar amb un segon capítol de la historia, i que si no es dona, no deixa l'obra inacabada. I tot sense insultar massa la nostra intel·ligència. És cert que t'has d'empassar algun gripau, per res que no s'hagués pogut solucionar fàcilment. La segona temporada, la cosa se'ls hi ha anat una mica de les mans, ja que han complicat massa la cosa, i al final, hem d'acceptar pop, com animal de companyia, però dintre d'uns límits tolerables encara que molt perillosos. En fi, esperem que hi hagi tercera temporada, encara que sembla que han cancel·lat la sèrie.

Per acompanyar tot això, he escollit una cançó de And One, que sempre va bé escoltar una cançó d'aquest grup alemany. Com la cançó no té vídeo, m'he l'he currat jo, ja que volia parlar de la sèrie, per la sorpresa agradable que ha estat per mi. Tot lo demés, lo d'ETA i lo del Gadafi, juro que no ho he provocat per poder fer aquest escrit. La cançó és “rearming strafbomber” que crec que en alemany vol dir rearmar al terrorista ( no n'estic segur, però com ja he dit abans, qualsevol excusa es bona per escoltar a And One, i tenia ganes de parlar del “terrorisme” de “V”)

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 2006
E.P. : Frontfeuer 






















4 comentaris:

Brian ha dit...

D'acord en l'analisi de ETA. Espero que ara per fi, poden avançar el poble basc (si volen), igual que altres paisos també han fet passos endevant despres de deixar la violencia. Veient els resultats de Bildu, estic segur que agafaran molt bon cami .... mentre Catalunya encara fiquem massa "seny" (mal entes, ja que per mi el seny seria l'independencia declarada unilateralment demà!).
Libia, pero, no m'imagino un final feliç. Les imatgens d'aquesta "guerra" de liberació han sigut horrorosos - ara que fas en tot aquesta gent que porten armes a la furgoneta com si no res, que entre ells segur que voldran el seu tros de poder - no sé, pero no ho veig clar.
També soc fan de SciFi, pero els visitants no he vist mai encara - amb la meva lumbalgia m'he dedciat a mirar pel·lis lites, com vaig repassar al apunt d'ahir, i sereies - IT Crowd, Big Bang, EXtras , Escurço Negre etc ;)
Si encara estes de baixa, et recomano, si no ho has llegit ja, el llibre 1984 de Orwell. ja queda tot dit de com funciona el mon.
I de SciFi, com bon anglès, sóc fan de Doctor Who!!
salut, ara més que mai!!

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola.

Per mi lo del "seny" es tradueix com "covardia".

Respecte a Líbia, és evident que ara hi haurà alguna esbatussada, però és una situació que han hagut de patir tots els pobles que s'ha revoltat, i han guanyat. Jo vull pensar que se'n sortiran amb èxit moderat.

Molt bona la teva recomanació. 1984 i "Rebel·lió a la granja" són les meves recomanacions de lectura per tothom i evidentment són els meus llibres preferits, juntament amb “Sense pasta a Paris i Londres”. La meva vida te molts punts i apart. Un d'ells, sense dubte és en George Orwell. Conèixer l'obra d'aquest autor, va canviar la meva vida. Crec que ho he llegit tot d'ell. I sí, tens raó, és un autor que t'ensenya com funcionen les coses.

Doctor Who? La tinc a l'agenda per veure-la. Ara estic veien Galactica 2000, i les cròniques de la Sarah Connor.

Salutacions.

Brian ha dit...

També em van agradar molt les croniques de sarah connor :)

Doctor Who, primer has de saber que vas a vore .... no és el tipic serie amb efectes especials cars, diria que esta dirigit a jovens, pero amb toques d'humor pels grans, algun missatget, i sobretot molt anglès. Conec poca gent fora d'Anglaterra que li hagi agradat!

música: ni temps ni espai ha dit...

He vist alguns capítols de Doctor Who, i m'ha semblat força interessant. I sobre els efectes especials, si ets un veritable amant de la ciència ficció, saps que no és precisament el més important.

Salut i prosperitat.