dissabte, 20 d’agost de 2011

TOM JONES - It's not unusual (Live Glastonbury - 2009)

20/08/2011:

Avui i demà al Festival Jardins de Cap Roig, en Tom Jones, amb 71 anys d'edat, i si fa o no fa, 50 anys de carrera, farà dos concerts, i aquest cantant gal·lès que li deien el tigre de gal·les, té el seu raconet dins del meu estrany univers.

Quan sento el nom de Tom Jones, venen al meu cap varies coses. La primera és el record de la meva mare, que tenia en aquest cantant tot un ídol, com a cantant i com a mite eròtic, i és que en Tom Jones, a més d'una esplèndida veu, tenia un físic d'aquells que podríem dir que era tot un home. De fet penso que encara desprèn cert encís. Precisament, la potent, especial i afinada veu que té, és un altre de les coses que em venen al cap al sentir el seu nom.

El seu nom, també em fa pensar en com un cantant sap reciclar-se i re inventar-se per poder sobreviure al pas del temps amb dignitat, mantenint els seguidors de sempre, i al mateix temps, seduir-ne de nous. En cap moment a dubtat de col·laborar amb altres cantants o grups de generacions posteriors, per aprofitar-se de l'embranzida de la gent jove, i des del meu punt de vista, escollint molt bé el seu nou repertori “Pop”, del que ja vaig posar un exemple al parlar de “Unbelievable” de EMF.

També penso d'ell que és una persona molt simpàtica i amb els peus a terra, sent conscient plenament del seu talent, però sense oblidar que en realitat, només és un cantant. Les entrevistes que he pogut veure d'ell, sempre m'ha transmès un molt bon rotllo que fa que sigui una persona que em cau especialment bé.

I per acabar, tampoc puc oblidar quan sento el seu nom, que amb una de les seves cançons més clàssiques, es va fer una de les millors escenes en la historia de la televisió, i que avui, encara ric quan la veig, i em fa pensar en un fantàstic actor de comèdia, que segurament no ha tingut el reconeixement que és mereixia.

Precisament és aquesta cançó, “It's not unusual”, la que penjo avui. La penjo en un directe de 2009, on podem apreciar que els anys passen per tothom, però que encara hi han forces per fer les coses. La cançó sempre m'ha agradat, i si em seguiu habitualment, ja sabreu que difícilment em puc resistir davant d'unes trompetes i tota una secció de metal vent posada.

Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.

ANY: 1965
Àlbum: Along Came Jones


















Àlbum: It's not Unusual














Senzill: It's Not Unusual

















ANY: 2009