17/07/2011:
Em sap greu arribar tard, però la falta de temps em supera. Aquest cop arribo tard al concert d'Sting al Festival Jardins de Cap Roig. No és que hi volgués anar (tot i que en altres circumstàncies, potser sí) però em sap greu parlar d'un fet que ja ha passat.
L'Sting per mi no és cap ídol emblemàtic ni cap cosa semblant. Per mi només és un músic com tants altres i de fet, quan sento el nom d'Sting, em venen unes coses al cap que no estan directament relacionades amb la seva música.
El primer que em ve al cap, és el record d'una amiga que fa molt que no sé re d'ella. Per ella, l'Sting sí que era quelcom especial. La segona cosa, és que tot sembla indicar, que he anat a un concert d'aquest senyor, però jo no recordo absolutament re referent a aquest concert. No és que recordi grans coses dels altres concerts als que he anat, però de tots tinc una instant en forma de fotografia mental, i sobretot, tinc el record de les emocions d'abans, durant i després del concert. En aquest cas, no recordo absolutament re. I que ningú pensi malament. No suporto a la gent que va als concerts amb substàncies “estimulants”. A més, si hagués anat a aquest concert, tindria el record d'anar amb aquesta amiga de la que parlava abans, però ni això. I sé que hi he anat, perquè tinc l'entrada del concert “trencada”. Però . . . en definitiva, tot un misteri per mi. La tercera cosa que em ve al cap, és que el grup que va inaugurar el meu particular club de grups insofribles i insuportables, va ser The Police, grup amb el que Sting es va fer famós . . . i multimilionari.
Però els temps han canviat, i Sting ja no té la meva consideració d'insofrible i insuportable. De fet, penso d'ell que és un esplèndid músic, un extraordinari cantant, i en realitat, és l'autor i el responsable d'un bon grapat de petites joies en forma de cançó. Al seus 60 anys, ha estat capaç d'adaptar-se i evolucionar d'una forma ben digne, deixant de ser una estrella del rock, per passar a ser un autor que passeja les seves cançons amb tot el seu talent i la seva experiència i amb molt bon gust.
L'any passat, va iniciar una gira interpretant les seves cançons, acompanyat d'una orquestra simfònica, dotant a les seves cançons dels arranjaments adients per l'ocasió. I la veritat, és que crec que el resultat és força interessant. Donat el tipus de concert que fa, i el marc incomparable dels jardins de cap roig (i aquest cop, no crec que sigui un tòpic), potser m'hagués animat a anar a veure'l, encara que només m'agradin un 10% aproximadament de tot el seu repertori.
He escollit per penjar la cançó “Every little thing she does is magic”, per què crec que li ha quedat una versió simfònica impressionant, i perquè va ser la cançó que va fer que The Police i jo, ens donéssim una oportunitat, i encara que en petites dosis, va pagar la pena, treure a The Police del club dels grups insofribles i insuportables.
Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya
ANY: 2010
DVD+CD: Sting live in Berlin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada