dilluns, 18 d’abril de 2011

THOMPSON TWINS - Lies (Bigger and better)


18/04/2011:

El govern de CiU ja ha passat els famosos 100 dies de gràcia que normalment es donen, per començar a valorar i criticar l'acció de govern d'un nou govern, i tot i que penso que 100 dies, és poc temps, CiU, ja ha demostrat en aquests 100 dies, del que és capaç de fer, i per tant, tinc por del que poden fer 4 anys.

He de reconèixer que tinc una especial “simpatia” per CiU, ja que a diferència de PP i PSOE, els de CiU ens volen enganyar constantment, i la veritat és que ho aconsegueixen (bé, els del PSOE, també ens volen enganyar amb allò del PSC, però és que no s'ho creuen ni ells)

Els de CiU, ens volen fer creure que no són de dretes, i ho són. I ja ho hem vist amb el tema de les “retallades” i el tema del impost de successions. Però això ho deixo per un altre dia. El que també ens volen fer creure els de CiU, és que són independentistes. Bé, molts d'ells, amb la seva mestria amb el vocabulari ambigu, diuen “sobiranistes”.

Els seus dirigents més destacats, diuen cada dos per tres, que a títol personal, són persones amb sentiments independentistes, però que . . . . bé, hi han milers de “peròs”. En realitat, CiU és una força política col·laboracionista i descaradament dependentista, ja que alhora de la veritat, sempre, treuen el “seny”, i deixen la “rauxa” per quan estan a la oposició. És aleshores que CiU semblen els més independentistes dels independentistes, però quan tenen l'oportunitat de fer realment coses per aconseguir la independència que tant anhelen, és quan s'abstenen i treuen el “ara no és el moment” o el “això no taca”.

CiU, la setmana passada, es va abstenir en una votació (llei de declaració d'independència) del Parlament de “joguina” de Catalunya, que després de les consultes populars engegades per la societat civil per fer una passa endavant per aconseguir la independència, es votava una proposta per fer un altre passa endavant, però un cop més, CiU va frustrar tota possibilitat d'aconseguir-ho.


CiU, que quan són joves, són “molt radicals”, i quan es jubilen, de cop, tornen a ser “molt radicals”, com li ha passat al molt honorable Jordi Pujol, que després de 30, anys, ha "vist" la llum (jo, que no soc tant intel·ligent com ell, fa trenta anys, que vaig veure la llum) quan són en actiu, els hi entren totes les pors i totes les prudències. I hi ha una frase que diu: “que la prudència no ens faci traïdors”. Doncs alguns, sembla que no l'ha entenen. També podria ser que en lloc de prudents, fossin directament covards. També hi ha una frase per això: “El lider que té por de enfadar als adversaris, no pot ser un bon lider”.

I que no em vinguin amb la infantilisme de “i els de ERC, què?” No seré jo qui defensi a ERC per la seva tasca en els últims anys, però a favor de ERC he de dir, que mai han governat. Han pogut influir en el govern, però només això. CiU ha estat majoria al Parlament de Catalunya molts cops, i ho és ara, i si CiU vol, la independència és possible, només cal veure el que va fer Kosovo, no fa gaire temps, i sense cap necessitat de fer massa soroll. CiU sí que te la clau que deia en Carod-Rovira fa temps. I l'ha tingut sempre, però no l'ha volgut fer servir mai. Per què? Doncs perquè són covards, traïdors, col·laboracionistes o dependentistes, o potser tot junt. El que segur que són, és que són mentiders. Des d'ara, tornaré a parlar d'ells com CyU.

Per acompanyar musicalment la meva emprenyada amb CyU, ho faig amb una esplèndida cançó, en la versió llarga, titulada “Lies” de Thompson Twins, ja que les mentides de CyU, també són llargues i duradores. Thompson Twins, es mereixen que parli d'ells més estona, però per avui, ja he parlat massa.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

ANY: 1983
Àlbum: Quick spet & side kick


















Senzill: Lies



















Maxi: Lies