22/08/2010:
Demà dilluns començo a treballar un altre cop, desprès de tres setmanes de merescudes i curtes (eternament curtes) vacances, que excepte una molt mala notícia, les puc qualificar d’excel·lents, ja que he aconseguit una complicitat i una relació amb les meves filles, que fins ara no n’havia gaudit. L’objectiu era aconseguir una relació més estreta, i millorar algunes coses que considerava que no eren del tot bones, i demostrar-les que són capaces de fer coses que pensaven que no eren capaces de fer. Tot això, a més, ho havíem de fer, divertint-nos. Doncs la veritat és que la cosa ha anat molt bé.
Per una banda, calia superar la por a estar soles, i ahir i avui, les he pogut deixar a casa soles, per anar a comprar el pa. També era important que la petita aprengués a “nedar”. Ho ha aconseguit, però jo no hi he intervingut. El que creia més difícil, era que mengessin més varietat d’aliments i que es traguessin algunes manies. Fet. I el més important. Les dues, tenien que aprendre a anar en bicicleta. Aconseguit. La cosa a anat tant bé, que avui, que era el nostre “últim” dia junts, m’han preparat un sopar sorpresa i m’han fet un dibuix. Estic eufòric.
És evident que la meva nova incorporació a la feina, no és gens oportuna, i que no em ve gens de gust tornar a treballar, just ara que havia aconseguit aquest resultats amb les meves filles, però, no puc evitar-ho, i tindré que trencar aquesta rutina fantàstica que duia fins ara, per tornar a la monotonia de sempre. És per això, que avui penjo una cançó només perquè em ve de gust, ja que fins ara he fet el que em venia de gust, i ara ja no ho podré fer, doncs faig una ultima cosa, perquè sé, perquè em ve de gust.
La cançó d’avui és de Little Boots (us imagineu un grup que es digues botetes? No ens el prendríem seriosament) i és una promesa (potser ara ja és alguna cosa més) del tecno amb un disc de debut molt bo, o si més no, les cançons que he sentit, totes estan molt bé. La cançó que penjo és Symmetry, un duet que va fer amb en Phil Oakey, el líder de The Human League (tothom en peus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ) i que des del meu punt de vista és una cançó perfecte. Aquesta cançó, me la va recomanar, en Tannu Tuva (gràcies) El vídeo, malauradament, l’he hagut de fer jo. Ho sento. No ho sé fer millor.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 2009
Àlbum: Hands
3 comentaris:
(de res!).
Pos, em sembla que hem passat un estiu paregut, molt de temps pels xiquets (jo en tinc un noi de 7 i una noia de 5 anys), intentant fer coses noves, i aprofitar el maxim els dies que podem estar junts.
Anims per la tornada a la feina - pot ser molt dur :( (jo començo el dimecres)
Hola.
Perdona el retard, però ara no em connecto massa. No tinc temps.
Cal aprofitar el temps amb la família, que desprès tot són lamentacions.
Salutacions.
Tranquil, tens tota la rao. Jo també he apartat el teclat bastant ultimament, el primer és el primer .... ara de cara a la tardor i amb els xiquets a dormir prompte, si no fan res a la tele suposo que m'hi tornaré a enganxar!
Publica un comentari a l'entrada