Amb una setmana de retard, però per fi puc dir alguna cosa d'en Gary Numan. Bé de fet, sense voler, ja ho vaig dit tot en la meva anterior entrada, aixi doncs, em limitaré a tornar a dir el mateix (fent un copy& paste descarat) ...Però per mi, el concert important d’aquest cap de setmana és el de Gary Numan. No és que m’agradi massa, però he de reconèixer que és un personatge important al que tots li devem .........no sé........gratitud? Un personatge veritablement visionari musicalment i estèticament, com a mínim a l’alçada de David Bowie, encara que no hagi tingut el mateix ressò mediàtic que el Duc Blanc. En Gary Numan, és sobretot, un tros d’història, amb arguments valents i atrevits. Potser parlo d’ells després dels concerts. No ho sé.
A mida que van passant els dies, tinc més la sensació, que un dia d'aquests m'en penediré de no haver escoltat més a aquest personatge. Avui, i després de molts anys d'escoltar molta música, encara no tinc la seguretat necessaria en el meu criteri, com per dir que en Gary Numan no m'agrada. Prefereixo curar-me en salut, i dir que en Gary Numan avui encara no m'agrada. Tot i això, sí que hi han cançons d'ell que em semblen excepcionals, com la que penjo avui (are "friends" electric?) No sé de que va, però fa una pinta "blade runnerniana" que sempre fa gràcia. I la penjo en un directe de no fa gaires anys, i suposant que alguna cosa semblant, és el que es va poder veure el passat cap de setmana a Barcelona.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 2004
CD/DVD: Hope Bleeds
Are "Friends" Electric? (Live)
Més cançons i més informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada