23/04/2010:
L’any passat per Sant Jordi, vaig penjar una cançó que parlava d’una flor, amb una lletra prou poètica com simular un llibre, i en català. Es podria dir, que és una cançó 100 per 100 Sant Jordi. Aquest any, no puc ser tan complert com l’any passat, i no hi haurà re que pugui simular un llibre, ni hi haurà catalanitat per enlloc. El que sí hi ha, és la rosa, en forma de flor salvatge.
La meva rosa d’aquest any, la porten The Cult, un grup anglès que sense cap mena de dubte, són qui més m’aboquen a l’univers del Sex, drugs & Rock’n’roll, Aquest grup sempre em feia (i em fa) pensar en una Harley Davidson creuant el desert amb les grenyes al vent, evocant una llibertat romàntica, camí a qualsevol club de carretera, ple de fantàstiques dones de gran bellesa agressiva i indomable. Les cerveses i el bourbon corren per arreu del club, mentres una noia està fent un strip-tease, i un grup de motoristes, està fent unes partides de billar, mentre esperen que passi quelcom. Tard o d’hora, aquestes evocacions, mostren imatges dels indis i les seves cerimònies pseudo psichodèliques, Finalment, tot acaba domant a alguna d’aquelles dones indomables, que no ha pogut resistir la potència de la meva personalitat (la meva sí) indomable de veritat.
Totes aquestes evocacions i fantasies, evidentment les feia des d’algun tuguri urbanita fins el moll de l’os, amb vodka, ja que no suporto ni la cervesa ni el bourbon, i evidentment, sense cap noia indomable. Però és que The Cult té això. És un grup anglès urbanita, que et fa somiar amb un rol yankee i amb un constant contacte amb la natura.
Aquí deixo la meva rosa d’aquest any. Bon Sant Jordi.
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 1987
Àlbum: Electric
Si escolteu aquesta cançó, s'hauria de fer amb els llums tancats i amb el so a tota canya.
ANY: 1987
Àlbum: Electric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada