dimecres, 8 de juliol de 2009

PET SHOP BOYS - Suburbia (live)

07/07/2009: 
D’avui no pot passar. Avui els Pet Shop Boys toquen (¿toquen?) a Barcelona i ja no puc retardar més un comentari sobre aquest duet. He anat retardant l’escrit sobre aquest grup involuntàriament, segurament, perquè no són una prioritat per mi, tot i reconèixer que tenen un bon grapat de magnifiques cançons.

Encara recordo el primer cop que els vaig sentir. Aquell “West End Girls” era magnífic i no podia ser un altre cosa que un bon presagi. Vaig pensar que era el naixement d’una nova generació de grups que perpetuarien la musica electrònica amb els Pet Shop boys liderant aquesta generació, i amb una mica de sort, aconseguirien el reconeixement popular per aquest tipus de música.

Vaig ser profètic en tot, excepte en una cosa. No va ser el naixement de cap generació magnifica, i ells, segons el meu parer, no poden liderar re. Ho sento, però tot i tenir-ho tot per agradar-me, no els suporto. Els puc escoltar, molt bé ja que tenen moltes cançons excepcionals, però veure’ls em posa malalt.

Deu ser la seva actitud, sobre tot la del teclista, que en un principi feia gràcia aquella pose de no-comunicacio-per-què-soc-el-minimalisme-en-persona, però al cap dels anys, cansa, i penso que aquesta pose es deu a que no sap fer un altre cosa. Al cantant el suporto més. No gaire més, però millor. També abusa d’aquest minimalisme, que sota el meu parer, pretén amagar moltes carències, però he de reconèixer que és un cantant perfecte. És d’aquells cantants que crec que no desafinaria ni volent.

Una de les altres coses que no m’agrada dels Pet Shop Boys, és que durant la seva carrera, no han tingut massa variacions, i tota ella és massa lineal. Bé de fet tot en ells és massa lineal, i es potser per això que no m’acaben de fer el pes.

Però tenen moltes cançons, que es podrien qualificar de la millor cançó mai escrita, i per tant tenen el seu lloc en aquest blog, i si persisteixo en la tasca d’anar penjant cançons, d’ells, en penjaré bastants. Avui, com estan de concert a Barcelona, penjo una d’aquestes magnífiques cançons en directe.

Ja sabeu, llums tancats i el so a tota canya.
Que en gaudiu.

ANY: 1986
Àlbum: Please















Senzill: Suburbia































ANY: 2007
DVD: Cubism
























Suburbia (Live)


7 comentaris:

btretze ha dit...

M'he rigut bastant, sobretot amb el no-comunicacio-per-què-soc-el-minimalisme-en-persona.

Jo ho entenc més com a què són vergonyosos i sosos en directe, però per això tenen tota aquesta espectacularitat al seu voltant: escenari i ballarins per a distreure'ns.

Val a dir que el teclista, avui ha sortit de darrere del teclat un moment i ha fet uns passets per a l'escenari. També ha rigut quan una noia li ha cridat "guapo!!!", un crit clàssic que no pot faltar en cap concert. Avui ha estat una mica més humà.

Potser sí que han estat sempre una mica lineals, però la veritat és que estan en el meu top 3, no ho puc evitar, m'encanten.

Crec que el Nightlife és el disc que sona més diferent, però que ha estat menyspreat per la majoria de seguidors. A mi m'encanta.

El concert d'avui molt bé. He anat d'hora a fer cua i no hi havia gaire gent, però després ha acabat amb el poble espanyol a petar.

Bé, a veure si trobo algun moment per a escriure una mica més què tal, i si no els has escoltat dóna algunes oportunitats als darrers discos que estan prou bé (excepte el Release que no em cau bé).

música: ni temps ni espai ha dit...

Hola.

Jo també penso com tu, que la seva actitud és més producte de la seva personalitat que no pas d’una proposta artística. És per això que penso que en el fons, el seu minimalisme en realitat amaga carències interpretatives.

També penso que “nightlife”, és un dels seus treballs més interessants, i a mi personalment, és dels que més m’atrauen.

I musicalment, m’agraden, això si, sense llençar coets, però estan molt bé.

Salutacions.

btretze ha dit...

Crec que som els dos dels pocs als que ens agrada el Nightlife...

btretze ha dit...

T'anava a dir que si se'm donaven de baixa uns amics per al concert inaugural del Sónar (dijous 13 de juny), que si volies tu les entrades, però rellegint aquest post i veient què dius dels PSB... Jajajajaja!

No, en serio. De moment som 3 persones que segur que hi anem i tenim 1 entrada de sobres. Ens falten uns pocs codis més per aconseguir-ne una altra i que vinguin uns altres amics, però no sé si al final s'apuntaran.

Si m'acaben abandonant aquest parell t'envio les dues entrades sobrants per email (són així mig electròniques i no cal ni quedar) per si hi vols anar amb la teva dona. El problema és que és un dijous i que PSB no t'agrada gaire, però és gratis!!!

Bueno, de moment deixe-m'ho així com una possibilitat i ja veurem si et va bé i al final te les puc enviar!

música: ni temps ni espai ha dit...

Ostres!!!!!Moltes gràcies. De veritat. Doncs si es dona la possibilitat, ferm el possible per anar-hi. Ja em diràs. Gràcies novament.
Salutacions.

btretze ha dit...

Ok! Et dic alguna cosa!

btretze ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.